La Mostra

‘NAZA’ aclapara Venècia

Yuval Abraham i Rachel Szor deixen en evidència l’eficiència dels sistemes del servei d’intel·ligència hebreu per identificar agents de Hamàs i després eliminar-los a casa seva.

‘NAZA’ aclapara Venècia
2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

L’acrònim NAZA, format a partir de paraules hebrees que signifiquen dany col·lateral, és utilitzat pel servei d’intel·ligència israelià per referir-se als civils que es preveu que moriran en un atac aeri. A partir d’ara, en qualsevol cas, fora d’aquest àmbit serà utilitzat sobretot amb referència al demolidor documental homònim que "detalla des de dins com funciona la màquina de matar" d’Israel. Així ho defineixen els seus codirectors, els també israelians Yuval Abraham i Rachel Szor. Per mirar de mostrar-ho, NAZA combina fragments de 24 entrevistes amb molts altres membres anònims de la intel·ligència i l’Exèrcit israelians –se’ls ha enfosquit el rostre i se’ls ha alterat digitalment l’aparença i la veu– que han participat en el terrorífic sistema a través del qual, al llarg dels tres últims anys, el seu país ha matat 73.000 gazians mentre destruïa infraestructures essencials i el 90% dels habitatges, i que en el dia d’avui segueix en funcionament.

Presentat ahir a concurs a la Mostra de Venècia, el documental deixa en evidència l’eficiència dels sistemes utilitzats pel servei d’intel·ligència per identificar possibles agents del grup terrorista Hamàs i després eliminar-los a casa, independentment que existeixi la possibilitat que nens i altres familiars també morin en l’atac. Les Forces de Defensa d’Israel (IDF) consideren 20 víctimes civils un preu acceptable per eliminar un objectiu militar, tot i que un dels entrevistats esmenta que van arribar a matar 500 NAZA per acabar amb un presumpte terrorista. Els criteris, en qualsevol cas, es van tornar difusos després dels atemptats perpetrats per Hamàs el 7 d’octubre del 2023, que van provocar la mort de 1.200 israelians i van estendre entre la població del país la creença que tots els gazians eren, d’alguna manera, còmplices del que havia passat.

Notícies relacionades

Normalitat i patiment

Les entrevistes de NAZA tenen lloc en terrats de Tel-Aviv des dels quals es veu els seus habitants a través de les finestres de casa seva, sopant o davant televisors en els quals Netanyahu defensa la matança pontificant sobre la lluita "del bé contra el mal". Per gaudir d’aquesta normalitat quotidiana, tan diferent del patiment dels gazians, aquests ciutadans han optat per mirar cap a una altra banda. "Els que callen sobre els crims són tan còmplices com els que els justifiquen", va dir Abraham. "Hem fet la pel·lícula perquè creiem que sentir els testimonis dels que van dissenyar el sistema d’aniquilació fa que el silenci sigui més difícil de mantenir".