¿El meu fill és el meu fill?

La directora de Mother’s baby (La semilla), Johanna Moder, ni amaga ni renuncia a la influència en la seva pel·lícula del clàssic de 1968 La llavor del diable. De fet, ho fa des del mateix títol, ja que el film de Roman Polanski es titula originalment Rosemary’s baby. A més, la distribució espanyola li ha fet una altra picada d’ullet afegint entre parèntesis una explicació: "La llavor". I el plantejament és molt semblant, així com el traçat que situa els espectadors davant dues possibles tessitures: ¿és real el que li està passant a la protagonista o és el fruit delirant i obsessiu d’una depressió postpart? El mateix ens plantejàvem amb el personatge a qui donava vida Mia Farrow en el film de Polanski.

Una dona madura, exitosa directora d’orquestra, i el seu marit accepten sotmetre’s a un procés experimental de fertilitat. Neix el nadó, però tot resulta estrany. No s’immuta amb la música –escena en què la mare toca agitada el violí al costat del bressol– ni reacciona al dolor. El clima inicial és desconcertant, després inquietant i finalment pertorbador: el silenci a la clínica, la fredor de les seves dependències, les mirades de les infermeres, l’ambigüitat del ginecòleg.

Això és el que veiem nosaltres, però ¿què veu la mare? Com li passava a Farrow fa poc menys de sis dècades, ningú li fa cas. S’està tornant boja. O potser els bojos són els altres. El llargmetratge navega prou bé entre el dubte.

Notícies relacionades

El rècord d’El Pot Petit: 22 cançons per sobre del milió d’escoltes

Les 20 pel·lícules que no et pots perdre a Sitges 2026

‘Mother’s baby (La semilla)’

Johanna Moder (Estrena: 11/9/26)