Un estiu estrany

Un fotograma de Forastera

Un fotograma de Forastera

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Forastera, debut en el llargmetratge de la directora i guionista madrilenya establerta als Estats Units Lucía Aleñar Iglesias, s’inscriu en una pràctica normalitzada durant els últims anys: la pel·lícula sorgeix d’un curt, d’idèntic títol i també amb la mateixa actriu, Zoe Stein, realitzat el 2020. Un estiu a Mallorca i les similituds que una jove troba amb la seva difunta àvia són el punt de partida en els dos casos. El llarg desenvolupa en 97 minuts el que en el curt s’esbossava en només 20. Evidentment, amb molts més matisos, personatges i situacions.

La Catalina, la protagonista del film, és l’única que veu morir la seva àvia. Mentre transcorren els dies d’un estiu que ja no pot ser el mateix, se sent cada vegada més atreta –¿obsessionada– per l’àvia, fins al punt que adopta la seva actitud física i agafa els seus vestits. Hi ha una cosa fantasmagòrica en aquest procés, tot i que no sigui una història de fantasmes.

En el format llarg la directora pot desenvolupar molt millor les relacions de la Catalina amb la resta de la família, fins i tot apostar en alguns moments per elements d’un clàssic coming of age. També és veritat que el relat s’estira més del compte i que de vegades li costa trobar el ritme just. Stein, actriu barcelonina de presència i mirada intenses i desconcertants, s’erigeix en el centre d’aquesta funció. El que fa i com ho fa constitueixen el nucli de la pel·lícula.

Notícies relacionades

‘Forastera’

Lucía Aleñar Iglesias (Estrena: 11/9/26)

Temes:

Física