La maternitat distòpica de Laura Gost

"En aquest cas no tenim ningú a prop que ens pugui o vulgui cedir el relleu. És veritat que l’Eduard té un oncle diabètic que està bastant cec, però ens va dir que només té 59 anys i que encara disfruta bastant de la vida", diu un dels protagonistes a les primeres pàgines. ¿L’alternativa? El mercat negre. 87.000 euros perquè una dona drogoaddicta pugui deixar una petita herència al seu fill. "Obre la porta a una sèrie de dilemes estimulants", reconeix Laura Gost (Mallorca, 1993), a qui la seva quarta novel·la se li va aparèixer poc abans de quedar-se embarassada del primer fill. "Crec que, més que una relació directa entre ser mare i la història, el que hi va haver va ser una intensitat afegida. Em sentia especialment a prop del dilema dels protagonistes i d’aquest desig que tenen: imaginar que perquè el meu fill pugui existir jo hauria hagut d’aconseguir que algú morís provocava una intensitat addicional", reconeix l’autora. El marc distòpic, assegura, funciona com a "mirall hiperbòlic" de la realitat, però aquí el que és important són els dilemes amb què carreguen els personatges. "M’interessen els conflictes humans i els grisos morals que neixen d’aquesta situació", explica.

Empatia o egoisme

A El preu de néixer, tota aquesta complexitat ètica té a veure amb la maternitat, sí, però també amb la llibertat, el valor que dona a la vida humana, la noció de sacrifici, l’empatia social, la responsabilitat col·lectiva i l’egoisme individual. "Aquí hi ha un espai petit, però real, per a la decisió personal i la llibertat individual. No hi ha un heroi que es rebel·li contra el sistema. Hi ha una societat formada per persones normals, com podríem ser nosaltres, que han de decidir de quin costat se situen", diu.

Notícies relacionades

La Fundació Miró reivindica la dissenyadora Charlotte Perriand molt més enllà de la seva feina amb Le Corbusier i com a model de vida

La poeta canadenca Anne Carson guanya el premi Nobel de Literatura 2026

En efecte, no és obligatori quedar-se embarassada, però en cas de no tenir un relleu garantit, l’Estat podrà imposar l’avortament forçós. "De sobte, una persona que es vol suïcidar es converteix en un actiu valuós", suggereix. "En el moment en què es posa preu a la vida i la mort, són moltes les qüestions que van sorgint", afegeix Gost, apassionada del thriller de l’escola Gillian Flynn.

Per increïble, però, el que li ha passat amb la mateixa novel·la, fenomen editorial incipient que abans fins i tot de veure la llum en català i castellà ja havia tancat traduccions al francès, anglès, turc, grec, neerlandès i alemany i ha començat a coquetejar amb el mercat audiovisual. De moment, una productora nord-americana "amb seu a Los Angeles i Mèxic" ja ha adquirit els drets per fer-ne una pel·lícula. ¿S’imagina ja Gost els actors que donaran vida als personatges? "¡És clar! No puc evitar ser molt cinèfila i seria com demanar un desig, però no en diré cap, que seria molt flipada", fa broma.