L’engranatge rodó del Cirque du Soleil

L’engranatge rodó del Cirque du Soleil
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El Cirque du Soleil torna a sorprendre amb Kurios, un espectacle fascinant que va ser molt aplaudit en l’estrena a la carpa plantada a l’Hospitalet. Un no només aprecia la destresa i qualitat dels intèrprets sinó la increïble perfecció del mecanisme escènic, amb àgils transicions i una dinàmica posada en escena en què es nota la mà del coreògraf Sidi Larbi. Els intèrprets de Kurios no es limiten a executar exercicis sinó que van més enllà i segueixen el ritme d’una banda sonora en directe amb molt swing. També els músics i la cantant s’integren en la troupe, actuen i es barregen per moments amb personatges i artefactes que semblen sortits de les novel·les de Jules Verne o de les pel·lícules de Tim Burton. El vestuari de Philippe Guillotel i l’escenografia de Stéphane Roy permeten passar del cel al mar, amb números aeris amb intèrprets que es propulsen a gran altura i es queden suspesos en l’aire fent estilitzades postures després de botar i rebotar a la xarxa, amb un control absolut del cos.

Michel Laprise va idear Kurios el 2014 com un homenatge a la curiositat imprescindible per al desenvolupament de la humanitat que va permetre descobrir l’electricitat o el gramòfon. Són moltes les sorpreses d’aquest gabinet de curiositats. El tren de vapor apareix a l’escenari com per art de màgia, com també ho fa un prototip d’un dels primers aeroplans que sobrevola la pista. Un altre invent del segle XIX, la bicicleta, és protagonista d’un original número aeri. Però malgrat que les proeses acrobàtiques abunden, hi ha torres humanes i vols increïbles, també hi ha un divertit número fet només amb mans. Un bon aplaudiment per a la creativitat, senzillesa i manera de presentar-lo.

Humans i màquines

Notícies relacionades

La companyia canadenca aconsegueix un equilibri entre humans i màquines, però també busca la simbiosi entre ells amb estranys personatges com l’home acordió i el cos de manxa o un altre amb una enorme panxa metàl·lica amb reblons i escotilla al lloc del melic. I les fantàstiques contorsionistes asiàtiques aconsegueixen superar-se encara més sobre un altre enginy, una enorme mà que llisca per l’escenari com si tingués vida pròpia, una maquinària al·lucinant de les moltes que surten a la pista, sobretot a la primera part.

Al gabinet de curiositats de Kurios hi ha de tot, fins i tot un crac del io-io capaç de disparar aquesta incombustible joguina amb les dues mans alhora i fer filigranes. Però entre els números més complicats de dur a terme en destacaria dos: un d’equilibri sobre mans en el qual una torre de cadires puja fins a les altures i el desafiament del rola-bola del colombià James González. Kurios és un espectacle rodó. No se’l perdin.