La gran nit de Santa Eulalia a La Paloma

La ciutat va respondre. Entre els prop de 500 convidats a l’acte de commemoració hi havia Gonzalo Rodés, cofundador d’Aldea Ventures; l’empresari i referent de la cocteleria Javier de las Muelas; l’empresari de l’oci nocturn Ramón Bordas; el joier Jordi Rabat, i l’empresari Enrique Lacalle, entre altres personalitats. S’hi van sumar la periodista i presentadora Danae Boronat, la també actriu i presentadora Marta Torné, la cantant Laura Hayden, l’actor Daniel Horvath, l’artista Carla Cascales, la influencer de moda Gigi Vives, el fotògraf i DJ Gerard Estadella i el model Pau Ramis, entre d’altres. Gairebé tots van seguir el dress code de la invitació (blanc i/o negre, de cocktail), component una estampa tan elegant com fotogènica sota els llums daurats de La Paloma.

Malgrat el glamur de la cita, Sans va voler evitar qualsevol mena de solemnitat. "Les festes m’agraden que siguin sobretot això, divertides", va comentar entre rialles. I La Paloma va posar el punt canalla i teatral a una casa associada històricament a l’alta costura i a l’elegància amb més solera de la ciutat.

La raó de la festa rau en el 1926. Aquell any, els Grandes Almacenes Santa Eulalia van organitzar al Pla de la Boqueria la seva primera desfilada d’alta costura, dirigida per Pere Formosa. Els llavors anomenats "maniquins vivents" es movien entre les clientes al so d’un piano. "Va ser una novetat insòlita i va convertir Santa Eulalia en pionera a Barcelona i en una de les primeres cases d’Espanya a presentar la moda mitjançant una desfilada d’alta costura –va assenyalar orgullós Sans–. L’èxit va obligar després a multiplicar sessions i restringir l’accés per invitació".

Un segle després, Santa Eulalia no va recrear aquella desfilada: la va transformar en una experiència olfactiva. Heritas, la nova fragància del perfumista Chris Maurice, es va anar revelant per capes. Els convidats van avançar per un recorregut immersiu entre música i imatges de l’arxiu històric de la casa mentre descobrien per separat les seves matèries: primer, la lluminositat càlida, cremosa i lleugerament afruitada de la plumèria, una flor de caràcter solar; després, la vainilla natural, vellutada i càlida; i finalment la solidesa del sàndal, acompanyada per iris, benjuí i mesc. Al final es va descobrir el perfum complet amb un "¡ohhhhhh!" col·lectiu.

La Barcelona modernista

Les aromes d’Heritas també van arribar al paladar amb quatre còctels de Dry Martini, de De las Muelas, inspirats en les seves notes. Christian Escribà va completar l’experiència amb bombons de xocolata blanca i negra creats per a l’ocasió.

La idea reprodueix, amb olors, el moviment d’una passarel·la. "És un vestit invisible", va sintetitzar Manuel Giraldo, responsable de perfumeria de Santa Eulalia. La plumèria aporta moviment i una sensació de segona pell; la vainilla, volum i cremositat, i el sàndal, estructura. Una construcció gairebé tèxtil pensada per traduir cent anys de moda a la pell.

Notícies relacionades

¿Ja els han trucat del CIS?

A Contra Blues, 20 anys contra vent i marea

Heritas, nom que remet a l’herència, és la dotzena fragància de la línia Origin i neix amb un vincle sentimental. Maurice coneixia Santa Eulalia des de petit, acompanyant la seva àvia, clienta de la casa. La plumèria també enllaça amb la Barcelona modernista: la flor apareix en mosaics de la Casa Bruno Cuadros, davant l’emplaçament de la primera botiga de Santa Eulalia a la Rambla.

Durant la nit –i part de la matinada–, es van recuperar tres cartells històrics dels anys 20 i 30 convertits en una edició limitada de mocadors de seda. Arxiu, perfum i festa per demostrar que mirar enrere no significa quedar-se quiet. Com sol dir Sans: "Les cases que s’han ancorat en una època el temps se les emporta".