El drama de perdre els teus nadons

Babies mereix atenció i aplaudiment ja només per girar entorn d’un tema que genera molt dolor arreu del món, però del qual no es parla massa, com passa amb tantes altres coses terribles que els succeeixen a les dones (i, en la majoria de casos, tot i que sense patiment comparable, les parelles al seu costat): la pèrdua gestacional i el dol que genera.

S’ha de ser una roca per no trencar-se amb la història de Lisa (Siobhán Cullen) i Stephen (Paapa Essiedu), matrimoni en la trentena que carreguen amb el trauma d’un avortament espontani, però volen (necessiten) tornar a intentar-ho. Dels dos, Stephen és el més positiu, o així vol veure’s ell. Posar-se la disfressa d’home racional li permet creure’s, de tant en tant, que hi ha un camí cap endavant.

En paral·lel seguim la relació del repel·lent Dave (Jack Bannon), millor amic i padrí de casament de Stephen, amb la reservada Amanda (Charlotte Riley), última en una llarga sèrie de conquestes infructuoses. L’Amanda té un passat trist que coneixerem de manera progressiva. Babies ens parla sobre més d’una classe de pèrdua.

El guionista i director Stefan Golaszewski continua buscant el seu costat dramàtic després de Marriage, sèrie sobre els alts i baixos d’una parella (Nicola Walker i Sean Bean) casada des de fa gairebé tres dècades, però no oblida que la vida està feta de molts matisos fins i tot en els seus moments més foscos. La seva anàlisi microscòpica de la quotidianitat resulta gairebé radical en un moment de la història televisiva en què es tracta d’accelerar o morir. Observem els processos del dia a dia i escoltem converses en aparença inanes que, en realitat, poden dir molt; ser la performance de la normalitat en meitat de la pena màxima o la por.

Babies pot no ser perfecta. Potser en el seu afany per mostrar la realitat de cara, el seu autor pot flirtejar inconscientment amb la pornografia emocional, com en certa seqüència insuportable d’una ecografia de les dotze setmanes. En altres ocasions, el naturalisme s’impregna de melodrama i, paradoxalment, la proposta perd intensitat en lloc de guanyar-la. Certa decisió narrativa de l’últim episodi ens recorda que el més atrevit no sempre és el més indicat; una prima línia separa l’audàcia de la imprudència.

Però res d’això deixa de fer de Babies una sèrie inoblidable, un recordatori del fet que es pot atrapar l’atenció de l’espectador amb els elements només suposadament senzills de la realitat més terrenal. Explicant històries de gent sense gaires diners, però, almenys en el cas de Lisa i Stephen, sobrats d’amor. Defensant que qualsevol vida humana és l’espectacle més gran del món.

‘Babies’

Notícies relacionades

¿Ja els han trucat del CIS?

A Contra Blues, 20 anys contra vent i marea

Creador: Stefan Golaszewski

Estrena: 8/9/2026 (Filmin)