Catalunya audita per primer cop la seguretat dels seus museus
Davant la nova onada de robatoris "ràpids i violents", Cultura i els Mossos prioritzen renovar les alarmes i la vigilància dels comportaments sospitosos.
El document, molt més ampli que el del 2022, llista uns 150 espais
Parlar de la seguretat dels museus no és fàcil: per raons òbvies, les mesures de les quals els equipaments disposen (tant les visibles per a qualsevol visitant com les que no ho són) són informació reservada i un secret ben guardat per garantir-ne l’eficàcia. Però l’última onada de robatoris a Espanya després de l’espectacular assalt al Louvre l’any passat ha tornat a posar en el focus la seguretat dels museus i en el fet si aquests estan preparats davant una nova tipologia d’assalts: més ràpids, violents, quirúrgics i molt més imprevisibles.
Des de l’assalt al Louvre que va commocionar tot el planeta per la seva espectacularitat, els Mossos d’Esquadra han visitat diversos equipaments l’últim any i el Departament de Cultura acaba de finalitzar una auditoria interna en matèria de seguretat que reuneix per primera vegada un llistat de tots els museus catalans a petició de la policia catalana: no només els públics, sinó també els privats, les fundacions, els museus comarcals, els de la diputacions i fins i tot els dels arquebisbats, sense importar-ne la mida o el nombre de visitants. Es tracta d’un document que llista uns 150 espais i que és molt més ampli que l’última auditoria que es va fer el 2022 (en la qual tan sols constaven els set grans equipaments dependents de la Generalitat i després de la qual es van prendre algunes mesures). Una posada al dia del patrimoni museístic català, amb les fortaleses i debilitats, per estar preparats davant un nou tipus de lladre.
"Estem preocupats i treballant-hi", reconeix a EL PERIÓDICO Quim Borràs, director general de Patrimoni Cultural. "La seguretat ha sigut la nostra prioritat sempre, no només ara. És una cosa constant", explica. El departament ha estat treballant mà a mà amb els Mossos des del robatori del Louvre. "Ens van demanar que féssim una investigació de totes les condicions de tots els museus de Catalunya. Ara ja hem tancat l’estudi, del qual han sortit algunes recomanacions", apunta.
"Els robatoris a Albacete i Badajoz han posat sobre la taula una nova tipologia de robatoris. Ja no es buscarà una obra d’art, sinó metalls preciosos amb els quals comercialitzar després. No es tracta de revendre les peces al mercat negre de l’art després de robar-les, sinó de fondre els metalls. I això ho canvia tot radicalment. Són robatoris ràpids, de tres o set minuts, violents", diu.
Corregir deficiències
Notícies relacionadesA més dels plans contra incendis i dels dispositius d’alarma que tenen els museus, la majoria de recomanacions dels Mossos apunten en dues direccions: una és "renovar" els sistemes d’alarma i l’altra és prestar més atenció a qualsevol tipus de "comportament estrany" en el públic que acudeix al museu i, davant qualsevol sospita, compartir-la amb les forces de seguretat catalanes.
Borràs va explicar que el robatori del Louvre, del qual el pròxim octubre es complirà un any, va marcar un abans i un després i que els posteriors assalts com el de Viena fa uns dies o el del Tresor de Villena fan sospitar que l’onada està baixant del nord d’Europa al sud.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Protesta laboral Nova jornada de vaga als autobusos de Barcelona: aquests són els horaris i els serveis mínims
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- Al minut Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Educació Les «nefastes» condicions laborals deixen alumnes sords sense intèrpret a Girona
