LP, trobadora salvatge

Laura Pergolizzi, novaiorquesa de Long Island, ocupa una casella pròpia en l’escena amb les seves balades i mitjos temps intensos, la seva veu amb caràcter i els seus cabells joiosos com els d’un Bob Dylan juvenil i bohemi. És una compositora molt dotada i amb capacitat per adaptar-se a diversos registres, com ha demostrat al firmar, com a coautora, temes de figures com Rihanna, Backstreet Boys, Christina Aguilera, Celine Dion i Leona Lewis.

La seva carrera com a LP és una altra cosa, i ja són vuit els àlbums en què ha despuntat com a trobadora neoclàssica, amb la guitarra i l’ukelele com a instruments auxiliars, i textos soferts sobre amors i desamors, identitat i autodescoberta, abocats en temes com el molt difós Lost in you (del disc del mateix títol, 2016). A Room 12 els seus seguidors hi trobaran noves partitures valuoses per afegir a la vitrina, com la mateixa Shelly, que obre el disc, cançó de desig i enamorament embolicada en una vaga ressonància afrollatina.

La veu interior

Hi torna a haver composicions molt consignables aquí, i algunes s’aparten del segell LP més reconeixible: destaca Best in life, una invectiva alliberadora en què canta a favor d’atendre la veu interior en tots els camps ("Sigues una noia, sigues un noi / És un pla, és una tria / El millor de la vida"), que es fa fort al voltant de la seva línia melòdica assistida per un poderós joc de capes de guitarra elèctrica molt shoegazing.

Notícies relacionades

Barcelona, la ciutat campiona del croissant

La inestabilitat del clima obliga a redissenyar els festivals

El nu emocional es cola entre estrofes com les de Love is all I have, tros de torch song amb ressonàncies sixties a l’estil Roy Orbison i clímax gairebé simfònic. I a Mi corazón, una altra construcció d’alt octanatge, amb cordes dramàtiques, i en la tonada esquinçada de Thirty 2nd chances, a propòsit de les contradiccions i les patacades sentimentals. El cos sònic de LP és líquid i insinua rodalies cap al country a Heaven and earth i l’escola americana a Jonesín, cors espirituals inclosos. La seva veu li permet sobtats tons alts, que fan escalar la fulminant tornada de Don’t stop mentre canta "ara o mai" a cor obert i remata la jugada amb un arranjament de palmells.

Les històries de relacions esquitxen els textos (també a When I think of you, duet amb la colombiana Loyal Lobos), però és la consistència interior la base narrativa de LP, com ens diu a Chasing & waiting, tema que suggereix que empaitar i esperar una idea de plenitud no pot ser el centre de la teva existència. Cançó folk galopant, tanca un àlbum amb un títol que pren l’habitació d’hotel com a metàfora de l’espai de solitud en la vida nòmada de l’artista. Obra de sonoritat orgànica i espaiosa, distanciada del comprimit cànon pop actual, confirma una vegada més LP com una veu diferent, en què encara s’adverteix una naturalesa salvatge.