Londres embogeix amb el Tapís de Bayeux

És l’esdeveniment de l’any a Londres, l’exposició que pot batre tots els rècords en una ciutat poc procliu a deixar-se impressionar –s’esperen fins a 7,5 milions de visitants– i transformar el que popularment es coneix com el primer còmic de la història, la batalla més gran que mai s’ha brodat, en el vistós laboratori de la nova diplomàcia cultural. "Quan les nostres societats dubten, necessitem llocs i obres d’art que ens permetin contemplar junts del que la humanitat és capaç de crear i transmetre", va resumir el president francès, Emmanuel Macron, durant la première institucional, el 2 de setembre passat, de l’exposició que durant 10 mesos permetrà veure a la capital anglesa el Tapís de Bayeux.

La conquesta normanda d’Anglaterra i la batalla de Hastings d’octubre de 1066, tal com va quedar fixada al segle XI en una imponent tela de lli de 70 metres de llarg i 350 quilos de pes. Gairebé 60 escenes exquisidament brodades en les quals apareixen 626 persones, 737 animals, una de les primeres representacions artístiques del cometa Halley i, com es va entretenir a inventariar el professor d’Història Medieval de la Universitat d’Oxford, un total de 93 penis. També la barbaritat de sis dones, només tres en el fris central i únicament una amb nom. Per virilitat que no quedi.

Al costat de Macron, remarcant l’excepcionalitat de l’esdeveniment, el rei Carles III i el primer ministre britànic, Andy Burnham. "La història del tapís parla d’ambició i incertesa, de juraments, de viatges, de vaixells, consells, reis, cometes i conseqüències. No obstant, no és simplement una història britànica, tampoc normanda", va dir el monarca.

100.000 entrades en un dia

El tapís, que només havia abandonat França en dues ocasions –sota el mandat de Napoleó el 1803 i durant l’ocupació nazi el 1941 i el 1944–, creua ara el canal de la Mànega aprofitant les obres de rehabilitació del museu normand que l’acull regularment i, sobretot, que França i Anglaterra tornen a ser amics després de la calamitat del Brexit.

"Per primera vegada des que es va crear fa gairebé mil anys, el Tapís de Bayeux ha tornat a Anglaterra", celebra el British Museum, incapaç de dissimular l’entusiasme que ha despertat una exposició que va acumular cues digitals de fins a 80.000 persones quan van sortir les entrades a la venda, va vendre 100.000 tiquets en un sol dia i, amb tot esgotat fins al desembre, ja ha recaptat 2,5 milions de lliures (2,91 milions d’euros). Quan surtin a la venda les noves tandes d’entrades, a l’octubre i el gener, els potencials espectadors ja hauran sigut irradiats per uns titulars que no fan més que exaltar l’emoció i alimentar el FOMO. "Una obra mestra sorprenent, emocionant i aterridora que sacseja la terra", ha escrit, discret, el crític d’art de The Guardian. "Una experiència magnífica i impactant", sintetitza el seu col·lega de The Times. "Aquest serà, sens dubte, l’any més important en la història del museu", va dir el president del patronat i exministre d’Economia, George Osborne. Fins ara, el rècord de la institució l’ostenta Treasures of Tutankhamun, amb 1,7 milions de visitants.

El mateix museu, faltaria més, s’ha deixat portar per l’eufòria i ha produït un clip promocional en el qual els seguidors de Harold de Wessex i Guillem el Bastard cobren vida davant de l’atònita mirada de l’actriu i presentadora Claudia Winkleman, acabada de fitxar com a guarda de seguretat de la institució. "¿Té experiència tractant amb personatges increïbles?", li pregunten. La resposta se sabrà a partir del 10 de setembre, quan s’inauguri de manera oficial la que ja es presenta com una mostra única i irrepetible. ¿Increïble? També.

De pel·lícula va ser, de fet, el trasllat del tapís, que va ser escortat per la policia francesa des d’una localització secreta i transportat fins a Londres en una caixa climatitzada i antivibratòria. Preocupaven, i molt, els 30 esquinços, les 24.000 taques i els prop de 10.000 forats documentats. Per això l’assegurança de 800 milions de lliures subscrita pel govern britànic. El trasllat, no obstant, es va completar sense sobresalts i la joia medieval ja llueix sota una mampara d’alta qualitat a prova de reflexos. "L’exposició és perfecta. Està desplegat a la seva vitrina, al llarg d’una galeria, a la qual s’accedeix després d’una introducció arqueològica amb armadures, cites de cròniques i pantalles informatives.

Des d’un parapet, s’aprecien els colors del tapís: vermellosos, verds, grocs; després, simplement es comença des del començament i se segueix la història cap a la dreta. Envoltat de foscor i il·luminat amb una llum finament ajustada, el Tapís de Bayeux resplendeix", relata, extasiat, el crític Jonathan Jones.

Rèplica sense penis

Notícies relacionades

Ruta guiada per la història de Barcelona a través dels seus hotels

Els experts veuen tongo en l’actuació de Rosalía al Saturday Night Live: «És impossible no balancejar-se quan balles de puntetes»

Inspirat en la Columna de Trajà i elaborat entre 1066 i 1082 suposadament per encàrrec del bisbe Odó de Bayeux, germanastre de Guillem el Conqueridor, el Tapís de Bayeux recrea la vida de l’Anglaterra del segle XI i relata tot el procés de conquesta de l’illa, des de la mort d’Eduard el Confessor fins a la traïció de Harold Godwinson i el seu enfrontament amb Guillem, llavors duc de Normandia i futur rei d’Anglaterra. "Va ser l’última vegada que Anglaterra va ser envaïda amb èxit i el moment a partir del qual s’instaura la monarquia moderna", recorda el museu britànic.

En el tapís, una escena captura amb tota mena de detalls la mort del rei Harold: primer una fletxa li travessa un ull i, tot seguit, un cavaller normand el remata abatent-lo. Al seu voltant, cadàvers saxons, cossos decapitats, fúria de cavalleria, destrals estellades i castells aparentment inexpugnables. Tot filat amb gran perícia per brodadores angleses i replicat amb diligència segles després per la Leek Embroideri Society en una còpia victoriana que, coses de l’època, es va aplicar a consciència en la censura de cossos nus i atributs masculins.