‘La vida no són matemàtiques’
Joan Miquel Oliver publica ‘La vida no són matemàtiques’: «Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent»
El músic i escriptor publica ‘La vida no són matemàtiques’, que surt a la venda aquest dijous i en què reflexiona en 77 microrelats sobre la condició humana, el pas del temps i la vida quotidiana, amb descobriments sobre el grup mallorquí més influent del pop en català
¿Sent que s’ha despullat?
No és un llibre autobiogràfic. Els escriptors ens inspirem en la nostra vida, que inclou el que ens inventem. Les experiències d’un mateix són el millor material que tenim a mà, tot i que el personatge no coincideix al 100% amb la persona real. Alguns textos són més creatius, més fantasiosos, i en d’altres soc més directe a l’explicar el que he viscut en un moment determinat de la meva vida.
Hi ha capítols molt divertits, com el de l’hamburgueseria Alaska. ¿La demana amb o sense formatge?
Amb formatge.
Si el negoci perd la seva essència quan reformin la plaça, ¿caldria prendre mesures, com amb la botiga d’ànecs de goma?
Està passant a tot Palma i la resta de Mallorca mentre els ciutadans som víctimes d’una filosofia salvatge consistent que els polítics i empresaris fan el que sigui per treure un rendiment màxim a l’illa. La tracten com una llimona que espremeran fins que els facin fora amb unes eleccions, en el primer cas, o es quedi seca i se’n vagin a esprémer a un altre lloc, en el segon cas. Els altres, la gent del carrer, mirem estupefactes com ens van xuclant la sang.
També aporta una idea per a la immobiliària de Can Punta, però aquest estiu ja hem tingut dos activistes encadenats.
Can Punta és un símbol molt clar de la trista i dura realitat. Aquí no hi ha cap metàfora ni fantasia. Era el bar del Molinar on durant dècades es van reunir els músics de tota aquesta part de Mallorca i era un exemple de vida quotidiana de barri i un emblema de llibertat i societat igualitària. Ara és tot el contrari. Ho han convertit en una immobiliària que espolia la riquesa de Mallorca amb les lleis del capitalisme salvatge que han aprovat els polítics.
¿Què s’ha de fer amb «ells», de qui parla en un altre capítol?
Com que tenen la policia i els jutges de la seva part, t’arrisques a acabar encadenat. No sé què s’ha de fer, tot i que almenys una iniciativa molt bonica ha sigut la dels sopars a la llesca. Tristament acabarà amb el desallotjament per part de la policia, com ja van intentar, però si un ciutadà no pot ni asseure’s a prendre la fresca i sopar amb la seva gent, ¿què ens queda? Aquestes accions estan molt bé perquè posen a prova l’autoritat, són una manera de deixar-la en evidència. No obstant, en la manifestació contra la saturació turística del 26J, va arribar la policia, es va posar a donar cops de porra i encara no ha passat res. Ells actuen amb la cara ben alta, sense tenir cap vergonya i amb impunitat total.
¿Els mallorquins no sabem que els fills dels migrants sí que saben català, com el que al seu llibre sembla un déu asteca?
No. Jo sempre parlo en català, però en general els mallorquins, davant una persona que no coneixen, parlen en castellà per la probabilitat més gran que l’entenguin. A més, fer-ho en català només entre nosaltres crec que també ha sigut una actitud d’autoprotecció perquè el foraster no aprengui els nostres codis, tot i que jo no ho comparteixo. Al final ho paguem els catalanoparlants, a causa que no podem parlar en el nostre propi idioma perquè no ens entenen.
Portada del llibre publicat per l’editorial La Magrana /
¿El pavelló de Psiquiatria de Son Espases està ple de gent superdotada?
Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent, no menys del que toca, segons el que pensen molts. Tractem els denominats bojos com si fossin inferiors, però en realitat són superiors.
Un vers d’una cançó: «No té res aquest, va dir es metge». ¿Aquest és sovint el problema inicial en el tractament de la salut mental?
Sí. Òbviament ha millorat, tot i que encara trobes metges d’atenció primària amb aquesta reacció inicial. Si no tens un peu inflat o febre, per exemple, no ho consideren un problema.
Fa una lloança de la llavor que deixa el grup Fades. ¿Per quina aportació li agradaria que fos recordat Antònia Font?
El que ha deixat Antònia Font ho ha mostrat el públic. Nosaltres com a grup de música l’únic que hem fet han sigut cançons, tot i que crec que per a aquestes dues o tres generacions de seguidors s’han convertit en un catalitzador d’una manera d’entendre Mallorca. Ja existia als anys 2000, tot i que encara no havia sigut definida ni cantada d’aquesta manera.
Els fans del grup descobriran autèntics tresors, com l’origen del primer disc, i valoraran‘Vostè és aquí’, que va ser el principi de la ruptura. ¿Ara el tornaria a compondre de la mateixa manera?
Sí, és clar que sí. A Antònia Font ens hem caracteritzat sempre per portar el públic cap al que volíem. Els grups en general s’espremen el cap pensant què vol la gent i crec que la gent no sap realment el que vol. Som nosaltres els que hem d’oferir propostes.
«No veig el dibuix de com serà el futur d’Antònia Font», afirma al llibre. ¿Després de la mort de Joan Roca està més nítid?
Ha passat una mica més d’un mes i ningú ha tornat a dir res. Crec que costarà superar que el Joan se n’ha anat. Antònia Font érem cinc i ara sense ell s’ha quedat coix, per la qual cosa no sé fins a quin punt ens podrem recuperar.
Notícies relacionadesUna altra frase seva: «La paraula amor és molt poderosa, tot i que n’hi ha una altra que tampoc està malament: alegria». ¿No creu que per aquesta cançó, com a mínim, hauria d’oblidar la síndrome de l’impostor?
Mai he considerat que hagi fet res especial. Només escric cançons, però es va unir a la sort de coincidir amb el Pau i escoltar la seva veu en una època en què Mallorca tenia un buit musical perquè sorgís una cosa nova. Simplement això és el que penso. Hi ha grups amb gran talent que no han tingut la sort que vam trobar nosaltres amb Antònia Font.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pena de mort als EUA Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària
- Després d’una víctima mortal Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»
- 24 hores de votació La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància
- Tremolor Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà
- Coses que funcionen
