Els germans Gallagher exhibeixen reconciliació a la Mostra de Venècia

Noel Gallagher creu que el seu germà petit Liam és una persona encantadora, i que la seva relació amb els fans té un valor incalculable. Liam Gallagher s’emociona quan veu el seu germà gran Noel cantant les seves cançons en els concerts. Ho asseguren ells mateixos en el transcurs d’Oasis: Don’t Look Back in Anger, documental presentat ahir fora de competició a la Mostra de Venècia.

La pel·lícula acompanya els fundadors de la que va arribar a ser la banda més important del planeta –Liam, el cantant; Noel, el guitarrista i compositor– en la gira de concerts que van celebrar el 2025, 16 anys després que, després de pegar-se en un camerino abans d’una actuació a París, anunciessin la seva separació i deixessin de parlar-se de manera indefinida. Abans d’això, durant molts anys l’enemistat entre ells va ser tema de titulars. Ara, en canvi, els Gallagher utilitzen el documental per deixar clar que ja no s’emprenyen l’un amb l’altre, que es porten de meravella i que fins i tot s’envien "vídeos graciosos" l’un a l’altre. També diuen que "Oasis ha salvat la relació fraternal", i que han fet aquesta pel·lícula "per canviar la narrativa de la banda".

Com que tots dos van decidir a última hora no presentar-se la roda de premsa a la qual havien sigut convocats, va ser impossible poder preguntar-los per què ho van fer, però qualsevol que vegi Don’t Look Back in Anger entendrà fàcilment que, en realitat, els Gallagher li han donat llum verda amb l’única finalitat –o, com a mínim, la principal– d’erigir un onanista monument d’homenatge a si mateixos.

En el transcurs de les dues hores de metratge, el documental ens permet conèixer el paper messiànic que les seves cançons han tingut en la vida de la gent i se’ns parla de la pròpia condició humana.

Tot i que inclou algunes imatges d’arxiu i fragments del que podria ser una entrevista curtíssima que els Gallagher van donar junts als directors de la pel·lícula, Will Lovelace i Dylan Southern, la cinta té molt menys de biografia musical que de pel·lícula-concert, ja que reprodueix bona part del repertori de cançons que Oasis va oferir en una gira que els va portar de Cardiff a Sao Paulo.

La gran atracció visual d’aquelles actuacions és la presència al fons de l’escenari d’una reproducció de cartró a mida real de Josep Guardiola, però en tot moment queda clar el desinterès de Lovelace i Southern a rodar-les amb certa gràcia. S’estrenarà la setmana que ve als cines de tot el món.

Notícies relacionades

La Fundació Miró reivindica la dissenyadora Charlotte Perriand molt més enllà de la seva feina amb Le Corbusier i com a model de vida

La poeta canadenca Anne Carson guanya el premi Nobel de Literatura 2026

El pitjor Moretti

Fa 37 anys, Nanni Moretti va declarar la guerra a la Mostra de Venècia al sentir-se menyspreat, i els vuit llargmetratges de ficció que va dirigir després van ser presentats al festival de Cannes. Però Sucederá esta noche competeix aquest any a Venècia, i després de veure-la és inevitable sospitar que Cannes no va voler programar-la i que llavors Moretti hauria decidit empassar-se l’orgull. Coproducció de diversos països entre els quals s’inclou Espanya, potser és el pitjor que l’italià ha dirigit en tota la seva carrera. Mentre contempla al llarg de dues dècades un home i una dona destinats a estar junts però que la seva relació es veu obstaculitzada per les circumstàncies, la pel·lícula exhibeix una cursileria de fulletó i un catàleg de gags que traspuen masclisme i una tosquedat general impròpia d’un cineasta com Moretti.