Schrader torna a meditar sobre la culpa, el perdó i la redempció
El director de ‘Taxi Driver’ presenta fora de concurs ‘Basics of Philosophy’, una pel·lícula sobre un professor expert en Spinoza la vida del qual es veu trastocada per un antic abús sexual.
Segur que Paul Schrader no es pren malament que es digui d’ell que sempre explica la mateixa història o almenys diverses variacions. De fet, reconeix sense embuts que la majoria de pel·lícules que ha escrit, començant per Taxi Driver (1976), parlen "d’un individu aïllat i turmentat per una transgressió que va cometre en el passat i que troba refugi en la seva professió fins que la irrupció d’un imprevist posa la seva vida potes enlaire". Per descomptat, aquesta descripció també val per a la 25a de les pel·lícules que també ha dirigit, Basics of Philosophy, presentada ahir a la Mostra de Venècia.
En aquesta, com de costum, se serveix de l’arquetip schraderià per meditar sobre la culpa, el perdó i la possibilitat de redempció. "No puc evitar parlar-ne, té a veure amb la criança que vaig rebre", explica el nord-americà, marcat per una educació estrictament calvinista. "Tot i que, amb altres paraules, Freud solia dir que als nou o 10 anys ja tenim l’ordinador configurat, i que a partir de llavors ens limitem a executar el mateix programa durant la resta de les nostres vides. El meu ordinador va ser configurat amb tots aquests temes, que, a més, m’obsessionen perquè són un misteri".
Basics of Philosophy retrata un professor de filosofia aparentment recte i íntegre que treballa en un llibre sobre Spinoza, i la seva normalitat es veu trastocada perquè de manera sobtada arriba a la seva vida el jove del qual va abusar sexualment fa dècades. Castigat per la vergonya i la confusió, i per la sospita que Déu no perdonaria les seves accions, decideix prendre mesures extremes a la recerca d’una sortida. "Pots escriure tot el que Spinoza va escriure i gairebé tot el que s’ha escrit sobre ell en poc més d’una setmana", afirma Schrader per explicar la seva elecció del pensador holandès com a ingredient temàtic de la pel·lícula. "A més, el filòsof afirmava que les persones no podem canviar perquè estem a expenses dels factors ambientals, però alhora creia en el lliure albir. Aquesta contradicció em sembla molt interessant".
Reflexionar sobre el perdó i la voluntat d’esmena és, sens dubte, rellevant en un present en el qual els dos conceptes semblen cada vegada més en desús. No obstant, i en contra dels que es podria suposar basant-nos en el seu cine, Schrader no és particularment negatiu respecte al zeitgeist. "Tenim la tendència a creure que el passat sempre ha sigut millor, això sempre ha sigut així", opina. "Però és evident que en l’actualitat hi ha menys discriminació i estigmatització que la que hi havia, per exemple, als anys 50".
En aquest sentit, no considera que l’auge de l’extrema dreta suposi una veritable amenaça per als drets que les dones i el col·lectiu LGTBI han aconseguit al llarg de les dècades. "A hores d’ara, aquests drets estan massa arrelats. Crec que el moviment MAGA serà destruït abans. En realitat, crec que el MAGA ja està en les últimes". El seu rebuig del pessimisme determina també la seva actitud davant l’estat de la indústria cinematogràfica i, en concret, sobre el paper que la intel·ligència artificial hi exercirà. De fet, assegura que està treballant en una pel·lícula creada íntegrament amb IA. "Em fan gràcia els que diuen que la nova tecnologia destruirà el cine. Perquè, ¿què és el cine? La resposta canvia cada any. Els vídeos de gats també ho són", assegura.
Basics of Philosophy és el quart llargmetratge de Schrader que es presenta a la Mostra de Venècia. No obstant, a diferència del que va passar al seu dia amb els tres anteriors –El reverend (2017), El contador de cartas (2021) i El mestre jardiner (2022)–, el festival va preferir no incloure-la en la llista de les candidates al Lleó d’Or i, en canvi, projectar-la fora de la competició. Ahir es van confirmar les sospites dels que van considerar aquella decisió com una prova que aquesta pel·lícula no està a l’altura de les predecessores: és una obra que inclou una acumulació de buits argumentals i desafiaments a la lògica, passatges que fan la sensació d’haver sigut traçats massa per sobre i moments involuntàriament risibles.
Notícies relacionadesAdolescència ferida
Qui sí que aspira aquests dies al Lleó d’Or –per primera vegada en la seva carrera– és el francès Cédric Kahn, veterà director d’un cine sempre sòlid però pràcticament mai excepcional, i, per tant, procliu a quedar en segon pla. Aquest és, de fet, el perfil de la pel·lícula que l’ha portat a Venècia. 15/18 vol retratar el dia a dia de la unitat de psiquiatria per a adolescents d’un hospital públic centrant-se en un grup de professionals de la salut apassionats i entregats, i, sobretot, en adolescents afectats per les drogues, la violència, les tensions socials, la confusió sexual i tendències autodestructives sovint condicionades per pares egoistes o absents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe
- Seqüeles del temporal Les obres al riu Besòs per reparar els danys i retirar les runes de la riuada duraran setmanes
- Recepció Ceuta surt al carrer per rebre els Reis en una visita històrica marcada pels reptes de la ciutat
- Què és la llei de néts? A qui afecta i com influeix en les eleccions
- Promoció comercial Més de 1.000 botigues de Barcelona ofereixen els descomptes de 10 euros dels Bonus Consum a partir d’avui
