Aitana, entre la intimitat i l’eufòria

E l Cuarto Azul d ’Aitana va cobrar forma ahir al Palau Sant Jordi, amb el seu llit blanc immaculat i la seva evocació del paradís infantil extraviat. Assistim al procés evolutiu de l’Aitana nena i anònima a l’Aitana adulta i superestrella, deixant enrere la melancolia i disfrutant del present, que és allà on viu la cantant de Sant Climent del Llobregat, i no li va malament.

L’estiu passat, a l’Estadi Olímpic, Aitana va repassar la seva trajectòria artística, però aquesta vegada s’ha dedicat al seu últim àlbum, del qual van sonar 15 de les 18 cançons. Predomini femení adolescent i de vint-i-pocs anys al Sant Jordi. I ella, Aitana, amb vestit blanc amb volants, va sortir de l’amagatall per obrir amb 6 de febrero, cançó de ruptures i retrets ("Sí, perdí, ¿qué más da? / Te creí, qué lástima"). Molt melodrama i molta tragèdia teen per començar, amb Segundo intento i Duele un montón despedirme de ti, temes subjectats per fibres synth-pop. En escena, una dotzena de ballarins passavolants i un quartet de músics situats en un costat.

Aitana va ser, evidentment, la veïna del tercer pis que ha fet fortuna i es mostra sorpresa amb la seva bona estrella, però no es priva de presumir dels seus mèrits: va fer notar que es va estrenar al Sant Jordi el 2018 amb mig aforament i que un temps després va omplir el recinte complet, i que en la gira Alpha va redoblar la convocatòria amb dos sold outs, preludi dels quatre d’aquests dies. "Una bogeria, estic massa feliç", va exclamar (en un castellà molt latam, després de donar la "bona nit, Barcelona" en català) i, com Rosalía fa uns mesos, va assegurar que "actuar a casa" és el que la posa "sempre moltíssim més nerviosa".

Pelvis i maluc

El concert va avançar a través d’una tènue foscor, en el camí cap a la llum, niant en la vaporosa cançó titular del disc, que ella va interpretar entre llençols i reclinada, una posició poc òptima per a l’art del cant. Hi va haver un bloc que va mirar fugaçment a 11 razones (2020), amb complexió pop-rock, i dos més amb material (més substanciós) d’Alpha (2023). Del house de Los Angeles a l’embolcall eròtic-festiu de miamor, en el qual Aitana va reproduir els moviments de pelvis i maluc, estirada a l’escenari, que tant van fer parlar fa tres temporades. Tot passa, escolteu. Per abordar la seva peça més antiga, Vas a quedarte (una balada que entusiasma la seva fandom de sempre), es va quedar sola, demostrant que omple l’escenari.

Notícies relacionades

El concert d’avui d’Oques Grasses s’ajorna a dijous a causa del temporal

El Primavera Sound anuncia el pastís d’aniversari de la seva edició 25: Doechii, Phoebe Bridgers, Massive Attack…

A Aitana li sobren les taules i va combinar la proximitat i els plans bromistes, caminant amb maneres de diva (a Gran Vía, el seu duet amb Quevedo) i convertint-se tot seguit en la noia humil que s’emociona rebent obsequis de les primeres files: una silueta de si mateixa amb la samarreta del Barça (de quan tenia 15 anys), una bandera de Sant Climent, rams de flors... I amb Mon amour i Las babys (amb el seu préstec del Saturday night dels noranta, de Whigfield), l’espectacle passa a la fase més descarada: el cos de ball en pijama, obrint la tontorrona coreografia a gent espontània que sortia del públic.

És costum deixar per al final els números antics, però Aitana va reunir sis temes de Cuarto azul per al llarg bis, i això ho diu tot. Hi va haver més escenes de l’estil al llit amb Aitana i, tancant, la seva part "preferidíssima" del xou, la de Chica perfecta, Connexión psíquica i Superestrella. Sí, hits sense pal·liatius amb els quals ens va donar a entendre que, per molt que enyori la seguretat de l’habitació blava de la seva infantesa, en el present se la veu la mar de feliç.