Xou colossal a Montjuïc

En aquesta nova fase, el muntatge After hours til dawn absorbeix una desena de temes de Hurry up tomorrow (2025), l’àlbum que tanca la seva famosa trilogia. Una via de sortida del malson autobiogràfic hiperbòlic projectat per Abel Tesfaye, The Weeknd, una víctima del costat fosc de la fama, l’hedonisme i aquestes coses tan terribles que, pel que sembla, passen quan triomfes.

A l’Estadi, ple, l’espectacle entrava pels ulls, començant per aquella estàtua de dotze metres, de reflexos daurats, triomfant davant del perfil dels edificis en ruïnes, símbol del passat. Però a la base del muntatge, incloent-hi la vintena de monjos dansaires de túniques llargues, hi va haver cançons amb substància i ressonància popular, i una veu amb personalitat, més enllà dels girs a l’estil Michael Jackson (en temes com Out of time).

Notícies relacionades

Allianz retira el seu patrocini del Festival de les Idees després de les protestes de diversos participants pels seus vincles amb Israel

‘La maldición de Widow’s Bay’ arrasa en uns Emmy que honren la partida d’estrelles i ‘The Pitt’ revalida el guardó a millor drama

Tot i que no es va treure la màscara fins al final de Faith, al minut 19, The Weeknd va manar i va ordenar, a la seva manera encriptada, des de l’arrencada amb Baptized in fear, passant per Wake me up i la llunyana Starboy, camí de la ciberbatucada de Sao Paulo i la munició techno que va donar pas a Take my breath. I a l’eufòria funky de Can’t feel my face, del seu catàleg pretrilogia.

El xou va impressionar, sí, però no va esclafar The Weeknd, que va brillar com a cantant, lluint inflexions i notes llargues a I was never there, i que va exercir d’amfitrió d’una estrella com Playboi Carti, convidat de la gira. Va aconseguir ser alhora fosc i resplendent, maquinal i sensual, orquestrant amb decisió el cant de les grades (One of the girls), imposant el seu sentit baladisme (Call out my name) i sacsejant el lloc amb la sanefa de sintetitzador de Blinding lights, abans que l’efígie, la icona, dirigís els seus últims rajos làser en direcció a un futur (una mica) millor.