Lluís Pasqual tria La Fàbrica per tornar a dirigir teatre a Catalunya

L’obra encara té contorns borrosos i la data de l’estrena encara està per anunciar, però Lluís Pasqual tornarà a dirigir a Barcelona el 2027 per primera vegada des de la seva turbulenta dimissió de la direcció general del Teatre Lliure el 2018, escenificació d’un cisma teatral en tota regla. En concret, ho farà a La Fàbrica, la pota major, en termes d’aforament, del projecte Teatres del Farró.L’obra encara té contorns borrosos i la data de la seva estrena encara està per anunciar, però Lluís Pasqual tornarà a dirigir a Barcelona el 2027 per primera vegada des de la seva turbulenta dimissió de la direcció general del Teatre Lliure el 2018, escenificació un cisma teatral en tota regla. En concret, ho farà a La Fàbrica, la pota major, en termes d’aforament, del projecte Teatres del Farró, iniciat fa 10 anys amb la sala La Gleva.

"Ahir, el títol de la peça era Constel·lacions", va dir Albert de la Torre, responsable dels Teatres del Farró juntament amb el seu fill Daniel, ahir en la presentació de la temporada 2026-2027 de La Gleva i La Fàbrica. Avui no se sap. Pasqual tenia (i té) entre mans diverses idees per a l’obra. "Serà un recorregut per la seva relació amb el teatre, que és com dir amb la vida i el món, a partir de les seves vivències amb quatre actrius molt importants en la seva trajectòria", es va atrevir a avançar Albert de la Torre, conscient que pot canviar el plantejament. En qualsevol cas, el substrat autobiogràfic i els vincles amb les seves mèdiums favorites semblen assegurats."Ahir, el títol de la peça era ‘Constel·lacions’", va dir Albert de la Torre, responsable dels Teatres del Farró juntament amb el seu fill Daniel, aquest dilluns en la presentació de la temporada 2026-2027 de La Gleva i La Fàbrica. Avui no se sap. Pasqual manejava (i maneja) diverses idees per a l’obra, que pel que sembla estan confluint. "Serà un recorregut per la seva relació amb el teatre, que és com dir amb la vida i el món, a partir de les seves vivències amb quatre actrius molt important en la seva trajectòria", es va atrevir a avançar Albert de la Torre, conscient que pot canviar el plantejament. En qualsevol cas, el substrat autobiogràfic i els vincles amb les seves mèdiums favorites paracen assegurats. Qui sap, igual surt per allà Andrea Ros; decisiva en la seva carrera ha sigut.

Però abans els Teatres del Farró estrenaran curs amb la primera edició del Festival de Dansa del Farró, que compta amb la col·laboració de l’associació de veïns del barri, la millor manera d’estrènyer vincles amb el veïnat. Hi haurà, a partir del 6 de setembre, espectacles de carrer i de sala, amb una idea clara: "Dansa contemporània de qualitat i alhora digerible pel públic no avesat", en paraules d’Albert.Però davant els Teatres del Farró estrenaran curs amb la primera edició del Festival de Dansa del Farró, que compta amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del barri, la millor manera d’estrènyer vincles amb el veïnat. Hi haurà, a partir del 6 de setembre, espectacles de carrer i de sala, amb una idea clara: "Dansa contemporània de qualitat i alhora digerible pel públic no avesat", en paraules d’Albert.

Si un segell han desenvolupat els Teatres del Farró, amb La Fàbrica incorporada fa dos anys, és el diàleg entre generacions artístiques, i aquí no és bla-bla-bla. "Matar el pare està molt bé –va assenyalar Albert–, però per matar-lo se l’ha de conèixer".

Altres obres

Notícies relacionades

El millor fotoperiodisme s’instal·la a Perpinyà per celebrar «la llibertat d’informació en un món on cada vegada menys països la tenen»

Aitana, entre la intimitat i l’eufòria

En aquesta línia destaquen l’adaptació del relat de Franz Kafka A la colònia automobilística per part de Dobrim Plamenov i Sum vermis (algunes breus consideracions intempestives sobre Verdaguer), amb dramatúrgia i direcció de Ferran Dordal, sobre un "personatge tan singular", com el va definir Daniel de la Torre, com Mossèn Cinto. Més a prop de Buñuel i Dalí que del folklore i l’hiperdrama se situa Los sueños de Federico, de Pau Sintes.Si un segell han desenvolupat els Teatres del Farró, amb La Fàbrica incorporada fa dos anys, és el diàleg entre generacions artístiques, i aquí no és bla-bla. "Matar el pare està molt bé –va assenyalar Albert–, però per matar-lo cal conèixer". En aquesta línia destaquen l’adaptació del relat de Franz Kafka ‘A la colònia’ per part de Dobrim Plamenov, i ‘Sum vermutis (algunes breus audiències intempestives sobre Verdaguer)’, amb dramatúrgia i direcció de Ferran Dordal, sobre un "personatge tan singular", com el va definir Daniel de la Torre, com Mosssen Cinto, i es va quedar molt curt amb allò de singular. Més a prop de Buñuel i Dalí que del folklore i l’hiperdrama se situa ‘Los sueño de Federico’, espectacle de Pau Sintes. Les credencials de Sintes no poden ser millors. Acaba d’acabar o està punt d’acabar els estudis d’Art Dramàtic i diferents veus deien als De la Torre: "Està boig i ho sap tot".

L’arrencada de la temporada, passat el Festival de Dansa del Farró, correspondrà a Beethoven, de Xavier Albertí. nL’arrencada de la temporada, passat el Festival de Dansa del Farró, correspondrà a ‘Beethoven’, de Xavier Albertí, aquest ben conegut pel públic, espectacle al qual seguirà ‘Rasa’, monòleg escrit per Sergi Ducet i interpretat per Arnau Comas. De ‘La força del costum’, de Thomas Bernhard, va destacar el director, Ramon Simó, que també té el que es diu taules, que és la comèdia "més clara" de Bernhard, no hi ha en ella possibilitat de perdre’s en ironies i subtileses, és una comèdia de cap a peus. "¿Oscura?" Sí. "¿Amb mala bava?" Sí. Es va interpel·lar i va respondre Simó.