David Morrissey, astre de les sèries britàniques

Si una qualitat defineix David Morrissey (Liverpool, 1964), aquesta és la versatilitat. Però no es pot negar tampoc la seva debilitat per certa classe de paper: l’home en crisi. El veiem tornar a la seva especialitat en la sèrie Gone (Filmin, des d’avui) com el director d’escola privada Michael Polly, convertit en principal sospitós de la desaparició de la seva dona, Sarah (Hollie Bailey), per no oferir la reacció esperada i no haver fet una denúncia amb la celeritat lògica.Si una qualitat defineix David Morrissey (Liverpool, 1964), aquesta és la versatilitat. Però no pot negar-se tampoc la seva debilitat per certa classe de paper: l’home en crisi. El veiem tornar a la seva especialitat en la sèrie ‘Gone’ (Filmin, des d’avui) com el director d’escola privada Michael Polly, convertit en principal sospitós de la desaparició de la seva dona, Sarah (Hollie Bailey), per no oferir la reacció esperada i no haver fet una denúncia amb la celeritat lògica.

Sobretot al començament, Morrissey ofereix una lliçó d’austeritat expressiva i ambigüitat poderosa. "En la sèrie explorem la idea de la mala víctima", explica a EL PERIÓDICO en conversa telefònica des del Festival de Televisió de Montecarlo. "Quan a algú li passa una cosa tràgica o escandalosa, esperem que es comporti d’una certa manera. Volem que s’enfonsi, o que cridi o que s’enfadi. Si no ens ofereix res d’això, ens indignem, tot i que aquesta persona pugui estar vivint un calvari. I això és el que passa amb Michael Polly: no ens dona el que volem".Sobretot al començament, Morrissey ofereix una lliçó d’austeritat expressiva i ambigüitat poderosa. "En la sèrie explorem la idea de la ‘mala víctima’", explica a EL PERIÓDICO en conversa telefònica des del Festival de Televisió de Monte-Carlo. "Quan a algú li passa una cosa tràgica o escandalosa, esperem que es comporti d’una certa manera. Volem que s’esfondri, o que cridi, o que s’enfadi. Si no ens ofereix res d’això, ens indignem, tot i que aquesta persona pugui estar vivint un calvari. I això és el que passa amb Michael Polly: no ens dona el que volem".

"¿Per què Polly no sembla més enfonsat?" és només una de les moltes preguntes que l’espectador es farà davant d’aquest misteri en constant mutació i cada vegada més complex en la seva col·lecció de temes. "Al Regne Unit es va emetre setmanalment en lloc d’estrenar-se tota de cop, i va ser meravellós anar caminant pel carrer i que la gent m’assaltés amb les seves teories", explica Morrissey. "Sabia que la sèrie havia aconseguit el que pretenia perquè tothom tenia una teoria diferent"."¿Per què Polly no sembla més enfonsat?" és només una de les moltíssimes preguntes que l’espectador es farà front a aquest misteri en constant mutació i cada vegada més complex a la seva col·lecció de temes. "Al Regne Unit es va emetre setmanalment en lloc d’estrenar-se tota de cop, i va ser meravellós anar caminant pel carrer i que la gent m’assaltés amb les seves teories", explica Morrissey. "Sabia que la sèrie havia aconseguit la seva comesa perquè tothom tenia una teoria diferent".

La seva carrera anterior

Debutant al cine de la mà de ni més ni menys que Peter Greenaway (a Conspiración de mujeres, com a marit ofegat de Joely Richardson), Morrissey va solcar els 90 sense fer tot el soroll desitjable abans d’encadenar papers sonats a la televisió a principis d’aquest segle: Gordon Brown a The deal, el parlamentari (fictici) Stephen Collins a La sombra del poder o el cuiner Franny Rothwell de Clocking off. Però el paper que el va llançar a la fama global va ser el temible Governador de la tercera i quarta temporades de The walking dead.Debutant al cine del braç de ni més ni menys que Peter Greenaway (a ‘Conspiració de dones’, com a marit ofegat de Joely Richardson), Morrissey va solcar els 90 sense fer tot el soroll desitjable abans d’encadenar papers sonats a la televisió a principis d’aquest segle: Gordon Brown a ‘The deal’, el parlamentari (fictici) Stephen Collins a ‘La sombra del poder’ o el cuiner Franny Rothwell de ‘Clocking off’. Però el paper que el va llançar a la fama global va ser el temible Governador de la tercera i quarta temporades de ‘The walking dead’.

Notícies relacionades

El millor fotoperiodisme s’instal·la a Perpinyà per celebrar «la llibertat d’informació en un món on cada vegada menys països la tenen»

Aitana, entre la intimitat i l’eufòria

"Jo intento fer de tot", explica. "Vaig fer una obra de teatre molt divertida de Martin McDonagh [Hangmen] al West End. O una sèrie musical amb David Tennant [Blackpool]. Però, per algun motiu, els meus papers més intensos i greus són els que acaben transcendint". Governador a part, va ser el superintendent corrupte del monumental tríptic Red riding; el cap de policia de la comunitat minera trastocada per dos assassinats a Sherwood, o, més recentment, el veí conspiranoic de De puntillas, una de les sèries més importants del 2026, elucubració sobre el nou auge de la LGTBI-fòbia en què Morrissey comparteix moments realment foscos amb Alan Cumming.

Cada paper suposa per a Morrissey el mateix desafiament. "He de sentir empatia pels meus personatges, esbrinar com seria estar en la seva pell, sense que importin les coses terribles que puguin haver fet. De fet, diria que aquesta és també la nostra feina com a éssers humans. Com més empatia sentim, més fàcil serà que trobem punts comuns i aconseguim una comprensió mútua".