Pablo Heras-Casado, director d’orquestra: "Tots viuen i respiren Wagner, qualsevol moment amb aquests músics és or"

Els millors especialistes en la música wagneriana arrenquen avui al Palau de la Música Catalana una gira excepcional per Espanya amb una selecció de passatges de la tetralogia L’anell del nibelung . Dos aniversaris, el 150è del festival de Bayreuth i el 40è del de Peralada, han fet possible aquest tour de la mítica formació que després de Barcelona recalarà també a Santander, Madrid, Sevilla i València.

¿Què suposa ser al capdavant d’aquest projecte?

És un gran honor per a mi dirigir aquests concerts al meu país. És realment únic perquè és una gran orquestra amb els millors especialistes en Wagner que només es reuneixen per al festival de Bayreuth i després tornen a les seves orquestres. Per això és tan excepcional, aquesta gira. Espanya està generant molta enveja. Per a mi qualsevol moment amb aquests músics és or.

Interpretaran passatges de les quatre òperes que componen L’anell del nibelung amb grans solistes com Catherine Foster (Brünnhilde), Klaus-Florian Vogt (Siegmund i Siegfried) i Nicholas Brownlee (Wotan).

Concentrar 16 hores de música en dues no és fàcil, però hem fet una selecció. És un honor dirigir aquesta gira perquè l’Orquestra de Bayreuth és el súmmum amb Wagner. I també ho són aquests cantants, que són top i permetran escoltar la música del compositor en les millors condicions. Tots viuen i respiren Wagner i l’alquímia entre ells és brutal. Catherine i Klaus són dues llegendes de Bayreuth. Ell manté la veu tan fresca que sembla haver fet un pacte amb el diable i Nicholas, jove baríton, ja s’ha consolidat com a estrella.

¿Va imaginar d’aquesta manera el seu futur musical quan va començar en la música a la seva Granada natal?

Fa 32 anys que estic de carrera i mai vaig visualitzar res semblant a aquesta supergira. Quan començava només aspirava a poder fer música i compartir-la. Això ja era un regal. No tenia un pla determinat, però sí molta ambició artística i desig de créixer. Per a això és necessari compromís i disciplina. D’una manera conscient i orgànica he desenvolupat un repertori ampli i variat que inclou des de la música del segle XVI fins a tot el romanticisme alemany i Wagner, per descomptat. He dirigit grans orquestres alemanyes i austríaques.

No obstant, no és titular en cap. ¿El preocupa?

Assumir la responsabilitat d’una orquestra durant un llarg període no és una cosa que em vagi en contra. Tinc llibertat per dissenyar la meva agenda artística i els meus projectes d’una manera flexible. No tinc exclusivitat amb cap formació, però sí relacions estables amb orquestres, ensembles i grans teatres d’òpera i orquestres com l’Òpera de Viena, la de París, el Teatro Real i el festival de Bayreuth.

¿Com valora el tractament de la cultura a Espanya versus els països on treballa a Europa?

Tinc un esperit crític perquè persegueixo l’excel·lència i la perfecció. Els polítics sempre van a remolc, no estiren el carro però sí que responen, per això s’han aconseguit coses al nostre país. Procuro veure els aspectes positius. Tot i que les coses sempre es poden fer millor, noto que hi ha avidesa de festivals i orquestres. Tenim un bon públic. Hi ha algunes estructures obsoletes però hi ha coses que s’han fet bé. No és empresa fàcil portar una orquestra mítica com la de Bayreuth de gira i Espanya que ho ha aconseguit. ¡És envejada per això en altres països! També ens admiren per la gran quantitat d’excel·lents músics que tenim, molts d’ells en formacions estrangeres.

Katharina Wagner, directora del festival de Bayreuth i besneta del compositor, anima a replantejar el sentit de la tradició. ¿Ho comparteix?

Busco crear un diàleg íntim amb una obra. No m’interessa canviar alguna cosa perquè sí o únicament per oferir una cosa diferent. Aquest plantejament artístic és pobre. L’art és infinit. Les obres de la literatura universal no te les acabes, el mateix passa amb la música. M’hi acosto des de la meva visió, partint de la meva experiència i el coneixement que puc aportar com a director del segle XXI. Wagner es va basar en la mitologia nòrdica per parlar dels conflictes de l’home i de la societat en la tetralogia, una obra que mira al futur i que avui, 150 anys després de la seva estrena a Bayreuth, ens continua interpel·lant.

Tindrà vostè 50 anys quan s’estreni amb la seva primera tetralogia a Bayreuth el 2028. Quin regal.

Serà la meva quarta producció de L’anell. Aquesta temporada culminarem a París la versió de Bieito que es veurà sencera al novembre. I m’esperen més Wagners: un Parsifal a Munic i L’holandès errant a Viena. També dirigiré obres de Rossini, Schubert, Ravel i Xostakóvitx. Tinc projectes diferents en marxa, com ara un Fidelio de Beethoven.

¿Què tal la seva relació amb Tielemann a Bayreuth?

És un dels directors que més ha dirigit al festival i el seu llegat és fantàstic. Tenim una amistat formidable però som de dues generacions diferents, però no excloents. Tots dos coexistim al festival, on m’esperen altres projectes més enllà de L’anell.

Notícies relacionades

Douglas Stuart , novel·lista: "Vaig créixer convençut que la gran novel·la només podia tractar vides refinades"

‘La bola negra’, de Los Javis, candidata espanyola als Oscars

¿La seva família onn veurà aquesta gira?

Alguns vindran al concert al Teatro Real de Madrid, d’altres el veuran a la Maestranza de Sevilla. La meva família sol seguir-me. Al meu fill de 10 anys també l’atrau la música però ja es veurà què fa en el futur, l’important és que qualsevol cosa a la qual es dediqui la faci amb passió.