Correspondència oberta

De Dolly Parton als seus pares

De Dolly Parton als seus pares
3
Es llegeix en minuts
Agnès Marquès
Agnès Marquès

Periodista

ver +

"Estimada mare i estimat pare. Espero que aquesta carta us trobi a tots bé i feliços. Per part meva, estic bé, suposo. Només em sento una mica sola i enyoro moltíssim casa.

De Dolly Parton als seus pares /

He arribat bé a Nashville i he pensat que era millor escriure-us i fer-vos-ho saber, perquè sabia que estaríeu preocupats per mi. I no vull que us preocupeu per mi, perquè estaré bé".

Dolly Parton té 18 anys. Fa pocs dies que ha deixat casa seva a les muntanyes de Tennessee per anar a Nashville decidida a convertir-se en cantant i compositora, i escriu aquesta primera carta a casa. L’any 1973 la va incloure al disc My Tennessee Mountain Home, un àlbum autobiogràfic. "Aquesta és la primera carta que vaig escriure a casa, a la mare i al pare, pocs dies després d’haver marxat cap a Nashville".

És la Dolly que no coneixem encara, la que somia ser, probablement, tot el que després ha estat. Una superestrella. O més: una icona. A la carta hi descobrim una veu extraordinàriament íntima.

"No em vaig adonar de com us estimava, a vosaltres i a tots aquells germans sorollosos, fins que vaig marxar".

A casa –una cabana– hi havia els pares i els seus 11 germans en un entorn de pobresa extrema. Però també hi havia molta música, la de l’església i la que la mare cantava a casa i que és l’embrió d’una idea al cap de la jove Dolly.

"Vaig plorar gairebé tot el camí fins a Nashville. Vaig voler girar cua unes quantes vegades i tornar". Però afegeix poc després: "Ja sabeu com he volgut sempre anar a Nashville i ser cantant i compositora [...]. I crec que, si ho intento durant prou temps i amb prou força, ho aconseguiré".

Després del seu traspàs, als 80 anys, a Nashville, aquesta frase, a més d’una simple declaració d’intencions d’una jove enlluernada, és la primera prova d’una vida d’èxit i generositat extraordinària.

"No us preocupeu per enviar-me diners, perquè canto en un programa de televisió de primera hora del matí que es diu The Eddie Hill Show. I ja m’han dit un parell de persones que potser gravaran algunes de les meves cançons, així que guanyaré prou diners per anar tirant.

I no vull que us preocupeu perquè pugui passar gana ni res per l’estil. Nashville no és exactament tal com m’havia imaginat que seria, però crec que m’agradarà viure aquí quan m’hi hagi acostumat.

I tampoc vull que us preocupeu perquè pugui ficar-me en problemes, perquè em portaré bé, tal com us vaig prometre que ho faria quan vaig marxar".

Alguns apunts biogràfics expliquen, però, que va arribar a omplir els setrills i els recipients de quètxup d’un restaurant a canvi de menjar. De qualsevol manera, Nashville va convertir-se ràpidament en casa. Ben aviat hi va conèixer Carl Dean, que va ser la seva parella fins a la mort d’ell –gairebé 60 anys junts–. Amb Dean prendria dues decisions importants: la primera, fer-se una casa a Nashville. Una gran casa als afores de la ciutat. Gran de 23 habitacions. La segona decisió important va ser la de no tenir fills, fet que ella relacionava directament amb la seva pròspera carrera.

"Bé, no se m’acut res més a dir. Suposo que serà millor que acabi la carta per avui i que vosaltres m’escriviu ben aviat. I digueu a tothom que els envio records i que estaré molt pendent de rebre notícies vostres".

Va escriure Jolene, I Will Always Love You, 9 to 5 i Coat of Many Colors. Va triomfar en la música i en el cinema. Va construir Dollywood. Va convertir-se en una de les artistes més estimades i reconeixibles del món. El 1995, Dolly va crear la Imagination Library al seu Tennessee natal. La iniciativa, inspirada en part pel seu pare –que no sabia llegir ni escriure–, va començar enviant llibres gratuïts als nens de la seva comunitat. Amb els anys es va convertir en un programa internacional que ha distribuït més de 300 milions de llibres.

La seva filantropia va incloure l’alfabetització, l’educació, la recerca mèdica, l’ajuda després de desastres i nombroses iniciatives per a comunitats vulnerables. La seva capacitat per donar forma a aquestes causes va acabar sent tan extraordinària com la seva carrera artística, que va començar amb un viatge i un comiat.

Notícies relacionades

"Us trobo a faltar i us estimo molt.

Amb tot el meu amor, Dolly".

Temes:

Música