El documental ‘La superviviente’ narra la història de la catalana que va fingir ser víctima de l’11-S

Tot just dues setmanes abans del 25è aniversari dels atemptats de l’11-S, arriba als cinemes La superviviente, un documental de Kike Maíllo que s’endinsa en la història de Tania Head, la catalana que es va fer passar per supervivent dels atemptats contra les Torres Bessones sense haver-hi estat.

El seu veritable nom era Alicia Esteve Head i pertanyia a una família de coneguts empresaris barcelonins que es va veure implicada el 1992 en l’escàndol econòmic conegut com el cas Planasdemunt, tal com va revelar el diari La Vanguardia el 2007, poc després que fos destituïda com a presidenta de l’associació Red de Supervivientes del World Trade Center.

«Tothom arriba a aquesta història pel morbo, és inqüestionable, però quan vam començar a treballar-hi, teníem el propòsit d’entendre», ha explicat Maíllo a EFE.

«En la cultura de la cancel·lació sempre s’assenyala algú per apartar-lo i dir-nos a nosaltres mateixos que no som així, però, de fet, hi ha molt de nosaltres en aquest cas», ha afegit.

No és la primera vegada que Maíllo recupera històries sobre farsants i falsificadors. Ja ho va fer en el seu anterior documental, Oswald: el falsificador, nominat a la categoria de millor documental als Premis Goya del 2023. Però a La superviviente l’objectiu «és molt més abstracte, més primari, perquè aquest personatge menteix per aconseguir amor, tenir un sentiment de pertinença a alguna cosa. És un personatge amb molt de contrast perquè, fent una cosa que s’entén com a immoral, va aconseguir un bé comú», destaca Maíllo.

La història va arribar a les seves mans gràcies a Markos Goikolea, guionista del documental. Goikolea es defineix com algú a qui fascinen els personatges «per als quals la realitat no és suficient o que necessiten un punt de fantasia per suportar la realitat». Per això, fa quatre anys, un amic seu li va compartir un article que explicava la història de Tania Head. Tanmateix, des del primer moment en què va desenvolupar aquesta idea, tant Goikolea com Maíllo tenien clar quina posició hi volien adoptar.

«Quan vaig començar a investigar, em vaig trobar amb un enfocament molt acusatori, una mica demonitzador, i a mi, en canvi, em generava certa simpatia, perquè per molt estrambòtic i boig que fos el cas, parla de coses molt humanes i universals», sosté Goikolea.

Un dels principals inconvenients a l’hora de fer el documental va ser l’accés als testimonis. Moltes persones afectades no volien associar l’11-S «a un fet fraudulent» i d’altres no volien tornar a parlar de Head ni saber-ne res, «els feia vergonya». Les entrevistes a supervivents que van conèixer Tania Head es van rodar en dos viatges a Nova York i, finalment, van ser «molt positives».

Cadascuna de les persones que hi apareixen explica la seva història i cada experiència és diferent de la resta. Tanmateix, comparteixen una mateixa problemàtica: se senten «víctimes de tercera».

«Quan passa una tragèdia així, el més important és honorar els morts i les seves famílies, després els qui van estar ajudant, i després queden aquells que deien que estaven malament, però que estaven vius i, per tant, no tenien cap problema», explica Maíllo.

«Hi havia tantes persones implicades, més de 15.000 supervivents, que calia posar el focus en algun lloc, però continua sent impactant que no se’ls convidés a la Zona Zero fins al 2004, i va ser gràcies a Tania», subratlla Goikolea. La seva posició com a suposada víctima, supervivent i vídua van convertir Tania Head en una figura intocable, i la seva identitat va quedar protegida i sense ser qüestionada durant anys.

«En un moment de catàstrofe o desesperança social general, el pensament crític és molt més baix i som més vulnerables a creure determinades històries que ens reconforten», apunta Goikolea.

Notícies relacionades

Rosalía triomfa en els Latin Grammy 2026 amb set nominacions

Ane Gabarain, actriu: "Em van donar el Goya amb 60 anys, però la meva carrera no ha canviat gaire"

Tot i que la mateixa Head no apareix en el documental, tant Maíllo com Goikolea han tingut l’oportunitat de parlar amb ella fora de càmera en el que descriuen com una «conversa complicada» i en què, per damunt de tot, han volgut «respectar-la i respectar la seva decisió de matar el personatge».

Després de la seva estrena als cinemes el 28 d’agost, el documental arribarà a la plataforma catalana 3Cat el 8 de setembre i a Filmin l’11 de setembre en forma de minisèrie, coincidint amb el 25è aniversari de l’atemptat.