Cesc Gay torna a ‘53 domingos’: "Tot pot passar, entre germans"

Cesc Gay va estrenar 53 diumenges el 2020, amb Pere Arquillué, Àgata Roca, Lluís Villanueva i Marta Marco, i aquest any ha vist la llum a Netflix 53 domingos, l’adaptació cinematogràfica de l’obra, dirigida així mateix per Gay i amb un repartiment format per Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez. Ara és el torn de la versió teatral en castellà, una coproducció de Misògines, Elefant i Focus.

Sofisticació i mala bava

"Entre germans es pot donar un dels vincles més bonics que les persones podem tenir, però també entre germans he vist batalles campals que no em podia creure", explica Gay. Que, per cert, es porta bé amb els seus germans. El personatge de Serrat és filla única i des de la seva mirada incrèdula es desenvolupa l’obra, una comèdia que equilibra sofisticació i mala bava, amb diàlegs marca de la casa. "Tot pot passar, entre germans –escriu el cineasta i dramaturg en un text sobre 53 domingos–. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa i tots els colors de les emocions són presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons".

"És la primera comèdia que faig i puc assegurar que el treball és molt més difícil i subtil que en el drama", assenyala Serrat, que descriu el seu personatge com "el mirall del públic".

També és un debut 53 domingos per a López, tot i que no precisament en la comèdia, per alguna cosa es va forjar a La hora chanante i Muchachada nui. Però sí en el teatre, on "es treballa molt", considera. "Jo això no ho sabia quan vaig seguir la crida de la selva –prossegueix–. No podia negar-me a una obra sobre l’ecosistema de la família". Abordat innombrables vegades, però sense cap pinta que s’esgotarà com a tema artístic.

Charro té problemes amb el seu personatge, més aviat apagat. Normal. "Passar de La Terremoto de Alcorcón a Natalia [el nom del seu personatge a 53 domingos] no és gens fàcil i m’està costant molt –relata–. El Cesc em demana tota l’estona que baixi d’energia". Per a Charro, la caixa de Pandora familiar que s’obre a l’obra "és pura vida". Mira, per la seva banda, diu: "Com a espectador, m’agrada que el teatre em doni lliçons de vida, i aquesta obra en dona moltes". Per descomptat, sense el més mínim to alliçonador, sinó en un registre destroy amb classe.

El punt de partida de 53 domingos és la trobada de tres germans per parlar de què han de fer amb el seu pare, que té 86 anys i comença a tenir comportaments estranys. Aviat la reunió degenera en una mascletà emocional.

Notícies relacionades

Barcelona, la ciutat campiona del croissant

La inestabilitat del clima obliga a redissenyar els festivals

‘Els veïns de dalt’

Gay, guionista i realitzador de pel·lícules com Krámpack (2000), Una pistola a cada mà (2012) o Truman (2015), es va estrenar com a autor i director teatral amb Els veïns de dalt (2015), peça que va aconseguir més de 150.000 espectadors a Espanya i que s’ha representat en teatres de Buenos Aires, Bogotà, Lisboa, Ciutat de Mèxic, Miami o Roma, entre moltes altres ciutats. No només això. Gay va portar l’obra al cine amb el títol Sentimental (2020), pel·lícula que va aconseguir cinc nominacions en els premis Goya, de les quals només la d’Alberto San Juan a millor actor de repartiment es va convertir en guardó. Al seu torn, Sentimental va ser objecte d’una versió sud-coreana, The people upstairs (2025), dirigida per Ha Jung-woo, i Olivia Newton dirigeix Penélope Cruz, Seth Rogen i Edward Norton a La invitación (2026), una poducció nord-americana ja estrenada al seu país d’origen i amb arribada prevista a les sales espanyoles a l’octubre. En efecte, La invitación és un remake de Sentimental.