La família, el cinema, un desert

L’ última proposta de Rodrigo Sorogoyen recorda en l’enunciat temàtic Valor sentimental de Joachim Trier, perquè també tracta de la relació entre un pare cineasta i una filla actriu durant un rodatge i de com, a través d’aquesta feina en comú –encara que l’autoritat la imposa sempre el director, no la intèrpret, sempre el pare, no la filla–, algú intenta reparar el mal comès, a través de l’absència, en l’altra.

Però són dos films diferents tant pels viaranys que pren la trama com per l’estil dels seus directors. La seqüència d’obertura d’El ser querido és un exemple excel·lent de com filmar un diàleg important cara a cara entre dos personatges que o bé estan en crisi o, com és el cas, fa 13 anys que no es veuen. Recorda molt l’inici de La red social, amb guió d’Aaron Sorkin filmat per David Fincher. Aquí Sorogoyen filma molt bé, recorrent amb una coherència enorme al pla / contraplà, als primers plans i a alguns plans de conjunt, el retrobament en un restaurant entre Esteban (Javier Bardem) i Emilia (Victoria Luengo). És clar que el diàleg, molt precís i fluid per entendre ràpidament d’on venen els personatges i la mecànica que s’establirà entre ells, porta la firma d’Isabel Peña, guionista habitual de Sorogoyen: imatge i paraula es compenetren a la perfecció.

Se’ns diu que Esteban va ser un enfant terrible del cine espanyol que es va instal·lar als EUA i ha guanyat dos Oscars. Torna a Espanya per pura logística de producció: la seva pròxima pel·lícula, titulada Desierto i que es rodarà a Fuerteventura, està ambientada el 1932 al Sàhara colonial. Però també ho fa per retrobar-se amb Emilia i donar-li un paper rellevant a la pel·lícula. ¿Sentiment de culpa? ¿Demanar perdó? ¿Redimir-se davant dels seus ulls? ¿Ajudar-la? ¿Recuperar-la? ¿Dominar-la? No queda clar. Un dels aspectes més interessants és que queda instal·lat en una gamma de matisos porosos i dualitats vehements. Hi sobra l’alternança, poc justificada, entre color i blanc i negre.

El caràcter violent d’Esteban esclata. Un fet previsible, coneixent les dinàmiques del personatge. El paper d’Emilia no és ni callat ni submís, més aviat tot el contrari: participar en el film li serveix per conèixer-se més bé a si mateixa i saber els motius de l’absència del pare. Esteban diu que "trobem el tema de la nostra pel·lícula en acabat de fer-la". Podríem dir una cosa semblant pel que fa a les motivacions de Sorogoyen. No hi ha un tema precís, i el que hi ha sorgeix quan els últims fotogrames, molt bells, s’extingeixen.

Notícies relacionades

Rosalía triomfa en els Latin Grammy 2026 amb set nominacions

Ane Gabarain, actriu: "Em van donar el Goya amb 60 anys, però la meva carrera no ha canviat gaire"

‘El ser querido’

Rodrigo Sorogoyen (Estrena: 26/8/2026)