L’amor és una cosa esplendorosa

Les onades trenquen contra les roques i avancen cap a la riba d’una idíl·lica platja deserta. El noi i la noia apareixen en el tercer pla corrent agafats de la mà sobre la sorra mullada. En el cinquè pla, davant d’una posta de sol colossal, Danny i Sandy es fan un petó. En la seqüència següent, ella li està fent una foto i li indica que faci uns passos enrere i ell ensopega amb un castell de sorra per provocar un d’aquells moments còmics (una mica beneits) de tota relació intensa i incipient. Tots dos celebren la broma mentre, de fons, acompanya la versió orquestrada de Love is a many-splendored thing, de Sammy Faine i Paul Webster. Un altre petó en el pla número vuit. En les quatre seqüències que segueixen l’òscul, Sandy es lamenta que l’estiu s’acaba i que no es tornaran a veure mai més perquè ella torna a Austràlia. Però Danny està força excitat i insisteix a fer-li un petó i, probablement, anar més enllà. "Danny, això és el final". "No, és només el principi". Dins crèdits. L’amor és una cosa esplendorosa.

L’el·lipsi cinematogràfica que ha passat a la història és la de 2001: Una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968), amb els primats barallant-se pel control d’una bassa i el simi victoriós llançant un os a l’aire per fondre’s amb un vehicle espacial en un salt temporal, en un futur dominat per la intel·ligència artificial. L’escena ha deixat de ser una ucronia. Qualsevol IA contemporània dona mil voltes a l’ingenu Hal 9000. No obstant, si no tenim en compte el que passa durant la resta del metratge que ve després dels crèdits de Grease, aquest minut i mig repartit en 15 plans constitueix l’el·lipsi perfecta de l’imperfecte amor d’estiu. Arrencada de cavall, passeig en carruatge, parada de ruc. L’idil·li estival resumit en minut i mig. "No, és només el principi", diu Travolta. Gairebé mai ho és. Sembla que el món s’acaba perquè, llevat d’excepcions, l’amor d’estiu amb prou feines sobreviu al final de les vacances. Tanmateix, tothom el recorda la resta de la seva vida.

Els amors d’estiu representen tots els anhels que es posen en escena dins del nostre cervell en la nostra vida ordinària, la que transcorre durant la resta de l’any, entre les parets de l’institut, el Rubicó de la selectivitat i la certesa palmària que al setembre es torna irremeiablement a la rutina. Duren tan poc que en la seva finitud s’hi amaga el seu encant. T’escriuré, ja ens trucarem, i el contacte comença a espaiar-se fins que es perd en el temps i en la memòria. El que és bo s’acaba. "No tornaràs a ser jove. No tornaràs a viure una revolució. Aquest és el teu moment. (…) Allibera’t, emprèn el viatge, entra al Panteó de les Primeres Vegades" (Hugo Gonçalves, Revolución, 2025). Sovint, doncs, aquest amor somiat és territori adolescent, encara que no sempre. A l’edat adulta, l’el·lipsi de les nostres vides ens identifica més amb Danny que amb Sandy, més amb el simi de Kubrick que amb l’Olivia Newton-John que, per sorpresa, es troba amb Travolta a l’institut.

Notícies relacionades

Els sèniors al rescat dels cinemes: els dimarts de dos euros per als majors de 65 anys triomfen

Les pintures del MNAC tornaran a Sixena entre el 19 d’octubre i el 5 de novembre

A l’estiu abunden les enquestes d’aquest tenor. La de la plataforma de cites Adopte conclou que un 51% dels enquestats creuen fermament que l’estiu és més procliu a l’amor. El 43% assegura haver experimentat un amor d’estiu i el mateix percentatge admet que no ho ha fet. Un 63,8% dels homes i un 51% de les dones reconeixen haver tingut un rotllo d’estiu. Tot just un 18,68% d’aquestes històries d’amor acaben sent duradores. El 44,35% no passa del setembre. El 37,07% d’aquestes relacions es desfan poc després.

Ningú ens va dir, de fet, què se’n va fer, de Danny Zuko i Sandy Olsson. Si van consolidar la relació o si van conèixer els seus respectius pares; si hi va haver casament o, si s’escau, divorci; si van anar junts al Walmart a comprar una nevera o es van repartir el mobiliari davant d’un jutge; si hi va haver fills en aquella relació; si van triomfar en la vida i en els negocis o un d’ells, o potser tots dos, van acabar enfonsats en la droga i l’alcohol. Aquest és l’encant dels amors d’estiu: ningú en coneix ni en vol conèixer el final.