Ridley Scott tanca Jacob Elordi

El món s’ha acabat. I toca seguir. Tot ha desaparegut, fins i tot els teus éssers estimats. No en queda res. Aquí arrenca el dilema que travessa La constelación del perro, la nova pel·lícula de Ridley Scott: ¿Què dimonis fem amb el temps que queda? El cineasta, que fa mig segle que imagina futurs podrits i imperis en flames, torna a mirar al desastre. Però aquesta vegada busca el que encara mereix salvar-se. "Tret que estiguis fent Macbeth, sempre pots trobar un racó per a l’humor. Així és la realitat. Si el guió és bo, hi aposto. És veritat que, al ser l’adaptació d’un llibre, la dinàmica de treball ha sigut diferent. De fet, hi va haver alguns passatges que vaig canviar perquè no m’acabaven d’encaixar", va comentar ahir el cineasta durant la presentació del film, que arriba als cines el 26 d’agost. Al seu costat, Jacob Elordi, Josh Brolin i Guy Pearce van mirar de posar paraules a aquesta necessitat tan humana de trobar una raó per la qual aixecar-se.

La història parteix de The Dog Stars, la novel·la que Peter Heller va publicar el 2012, molt abans que la pandèmia de covid ens obligués a aprendre paraules com confinament i distanciament social. En l’adaptació, escrita per Mark L. Smith, una malaltia ha escombrat bona part de la humanitat. Hig, un pilot interpretat per Elordi, resisteix en un petit aeròdrom al costat de Bangley, un supervivent de lògica militar a qui dona vida Brolin. Tenen armes i una convivència que funciona perquè no queda massa marge per posar-se exquisits. Sobreviuen còmodes fins que una transmissió de ràdio trenca el seu equilibri. Potser hi ha algú allà fora.

"M’ho he passat tan bé rodant que no sabria dir quins han sigut els desafiaments més grans. Cada jornada va ser única. Ha sigut una experiència meravellosa des del punt de vista cinematogràfic. Scott ens va donar moltíssima llibertat per fer el que volguéssim. És un dels millors directors del nostre temps. Sempre supera les expectatives", va assegurar Elordi. El seu paper aquí confirma l’estat de gràcia en què es troba. No fa tant, per a milions d’espectadors era Nate Jacobs, el noi tòxic d’Euphoria. Després van arribar Priscilla, Cumbres borrascosas, Saltburn i Frankenstein, en què la seva criatura li va donar la seva primera nominació a l’Oscar el 2026. Ara, Scott l’ha situat al centre d’una superproducció que necessita menys posat que desgast: un home jove obligat a carregar amb un món vell i trencat.

Brolin, per la seva banda, ja havia treballat amb Scott a American Gangster i, a partir d’aquí, va passar per Dune, No es país para viejos, Sicario i The Avengers. A La constelación del perro, interpreta Bangley, el revers de Hig: armat i poc amic de confiar en el proïsme. El tipus d’home que, quan tot s’esfondra, no pregunta per què: comprova la munició. Brolin ha explicat que el mètode veloç i sense assajos del director va arribar a descol·locar-lo tant al començament del rodatge que va pensar a marxar. Avui té clara la seva posició: "No hi ha ningú tan bo com Scott per fer que les escenes siguin dinàmiques".

¿Començar de nou?

El quartet el completa Pearce. Scott també el coneix bé: va comptar amb ell a Prometheus i Alien: Covenant. La seva carrera, no obstant, ja fa unes dècades que salta de registre, des de L.A. Confidential fins a The Brutalist, feina per la qual va ser nominat a l’Oscar el 2025. Aquí encarna Pops, pare del personatge de Margaret Qualley, un altre supervivent modelat per la necessitat de protegir el poc que queda. "La seva dona va morir i va haver de fer-se càrrec de la seva filla. És un home incapaç d’expressar les seves emocions, per això s’atrinxera en la sobreprotecció. No obstant, quan Hig apareix i descobreix que un futur és possible per a ella, llavors, s’estova. I es torna graciós".

Aquí hi ha el veritable combustible de la cinta: en la possibilitat de tornar a confiar. Scott, amb 88 anys i després del l’èxitàs de Gladiator II, que va recaptar 462 milions de dòlars en taquilla, torna a la ciència-ficció sense amagar la violència, però desplaçant el focus cap a l’esperança. Un gest curiós en un cineasta que va ajudar a convertir el futur en un lloc humit, fosc i hostil amb Blade Runner. Després de 44 anys, sembla preguntar-se el contrari: si tot s’ha perdut. ¿encara som capaços de començar una altra vegada? "Tot és a la a la vora. ¿La gent no veu les notícies? Jo hi soc un addicte, les veig dues vegades al dia. Estan passant coses al món, però hem preferit posar-nos un antifaç amb el canvi climàtic. Hi ha caos, una successió de calamitats", va explicar. ¿Això va influir a l’hora de fer-la? Scott és taxatiu: "Sí, però mai vaig voler fer un documental. No obstant, tot i que el meu objectiu sigui entretenir l’espectador, també busco desafiar-lo".

Realitat extrema

Notícies relacionades

‘Sauna social’ per sortir de festa

Douglas Stuart , novel·lista: "Vaig créixer convençut que la gran novel·la només podia tractar vides refinades"

Per Pearce, haver-la fet després de la pandèmia va ser una plantofada de realitat: "Molts van perdre els seus éssers estimats. La covid va ser una crida d’atenció estranya i impactant. La situació que plantegem a la pel·lícula és encara més extrema, però potser no és tan lluny". Scott, de fet, va estar a punt de gravar una història sobre l’Ebola amb Jodie Foster, però el present es va anteposar una vegada més: "Va esclatar a l’Àfrica. I acaba de passar una altra vegada. Està fora de control perquè s’han retallat pressupostos".

Un altre dels protagonistes és Jasper, el gos que acompanya el personatge d’Elordi i que ha sigut interpretat per diferents animals. "Uns quants", va dir fent broma l’actor. I va afegir: "Em va agradar treballar-hi. Hi ha alguna cosa d’espontani en aquestes escenes que m’encanta. No ha sigut més impredictible que fer-ho, per exemple, amb en Guy i en Josh".