Tot per la música

Hi ha a El coro de Praga diferents pel·lícules en una de sola. D’una banda, és un dissimulat coming of age el protagonisme del qual recau en Karolína, una jove txeca de 13 anys que té una bonica veu de soprano i està fascinada pel director del cor, Vitek. Però el film també és la crònica de la rivalitat entre dues germanes, Karolína i Lucie, dos anys més gran que ella, que aspira a convertir-se en la preferida del director. Hi ha més trames i sentits. Tota la família (les dues germanes i els seus pares) viuen únicament per a la música, i qualsevol decepció cau sobre ells com una llosa. I tot i que no sembli ser el tema central, hi ha l’abús de poder que Vitek pot exercir en qualsevol.

Presentades totes les qüestions, el film avança amb certa indolència, quant a veritables conflictes dramàtics, fins que l’acció queda instal·lada en una espècie de refugi dalt una muntanya nevada on les noies del cor i el director passen un parell de setmanes preparant-se per a una imminent gira nord-americana. Allà exploten tots els sentiments, de Karolína cap a Vitek, de Lucie cap a la seva germana, a més del teixit previsible de relacions entre la resta de les aspirants a formar part del cor de Praga. La música és de vegades l’excusa i, en d’altres, l’única raó de ser del film.