La Calva Tatuada converteix en novel·la la turistificació de Barcelona: «Aquí tot està pensat per al consum estranger»

Ramírez acaba de fer ara el seu debut com a novel·lista amb ‘BarcelonAventura’ (Montena, 2026), una història de ficció que segueix els passos d’Ashley, una expat que resideix a Barcelona amb una vida perfecta: té una feina en remot, viu en un luxós pis de Gràcia, coneix totes les cafeteries de brunch de la ciutat i té un nòvio especulador. El que no sap és que un grup de ciutadans i animals s’està unint per combatre tot el que ella representa, cosa que l’obligarà a sortir de la seva bombolla.

Amb un sarcasme àcid i un toc irreverent, Ramírez presenta Barcelona com un parc temàtic per a turistes. A partir de dos punts de vista –el d’Ashley, escrit en castellà, i els de Rateu Fabra i la Cuka k Mana, en català–, el creador de contingut mostra la realitat oposada que viu cada bàndol: «Volia introduir les dues llengües perquè és un reflex de qui soc i de com visc la meva identitat lingüística. Per a mi era important que sortís el català, però també volia que fos accessible per a persones d’altres ciutats d’Espanya que també estan vivint aquesta gentrificació i que servís com un toc d’atenció per al despertar de la consciència política que vull que hi hagi».

Al llibre apareix el personatge de Rateu Fabra, la rata líder del col·lectiu Claveguera Combativa, un grup veïnal que lluita contra la turistificació i que va ser creat el 1992, any en què es van celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona. Ramírez no va escollir aquesta data a l’atzar: «Em vaig comprar un llibre dels Jocs perquè sentia curiositat per com aquest esdeveniment va transformar la ciutat, que era un motiu d’orgull». En aquest llibre apareixien fotos de l’època de grafitis de protesta, cosa que li va fer adonar-se que l’estatus de «ciutat aparador» va començar allà: «En aquell moment ja hi havia persones que veien l’efecte que els Jocs tindrien a la ciutat, i em vaig replantejar fins a quin punt els esdeveniments que passen a Barcelona tenen un impacte positiu o si ens han venut la imatge que hem de sentir-nos orgullosos d’una cosa que, a la llarga, ens portarà problemes».

Un problema en expansió

Aquests processos de gentrificació i tot el que comporten no es limiten al centre o a les zones altes de la capital, ja que districtes com la Mina estan veient també un augment de pisos turístics: «Als barris perifèrics de Barcelona ja hi ha turistes, igual com en ciutats com Terrassa. És una plaga que s’expandeix i tot està pensat per al consum estranger de més poder adquisitiu». Donada aquesta situació, el creador de contingut es pregunta quin és el límit: «Les dinàmiques neoliberals capitalistes no tenen límits perquè l’avarícia no té límit. ¿Quin model de ciutat és prioritzar els interessos particulars burgesos davant el benestar de la població?».

El llibre ofereix una visió exagerada de la realitat, però aborda qüestions com l’escassa necessitat que els expats senten d’integrar-se en el teixit local de la ciutat, una cosa que Ramírez atribueix a la seva condició de privilegi: «No només per la part econòmica, sinó per les normatives que els faciliten l’arribada. Veuen que la majoria de l’oferta s’adreça a ells i venen perquè és com una experiència de pel·lícula, un oasi al Mediterrani on poden disfrutar». Aquesta situació «valida constantment una sensació de superioritat respecte a les persones locals».

Els seus inicis a les xarxes

Notícies relacionades

Allianz retira el seu patrocini del Festival de les Idees després de les protestes de diversos participants pels seus vincles amb Israel

‘La maldición de Widow’s Bay’ arrasa en uns Emmy que honren la partida d’estrelles i ‘The Pitt’ revalida el guardó a millor drama

Aquesta voluntat de denunciar públicament problemàtiques li va sorgir després d’haver viscut uns mesos a prop de la Sagrada Família: «Vaig sentir molta impotència al veure que ens estan arrabassant la ciutat. No veia que aquest tema es tractés amb la importància que té, així que vaig començar a publicar vídeos a les xarxes». Per a Ramírez, la resposta a la situació en què es troba Barcelona comença per la unió de la classe treballadora amb consciència de classe: «No hi ha una solució màgica, però el primer pas seria mobilitzar-nos. Tot i que tampoc hi ha una sola manera, el més efectiu i ràpid seria entrar en les administracions i fer noves lleis i normes».

Com passa amb ‘BarcelonAventura’, la Calva Tatuada utilitza l’humor en els seus vídeos, cosa que permet que les seves crítiques arribin més lluny: «Les xarxes són plenes de gent d’esquerres que fa contingut divulgatiu seriós, i tot i que hi ha d’haver rigor i diversitat de contingut, no estem en una conferència ni a classe. La gent es queda a mirar un vídeo si la persona li transmet bones vibracions i crec que ser Pepito Grillo ens està fent un flac favor». En aquest sentit, Ramírez opina que s’han d’explorar noves formes més autèntiques de retratar la realitat: «L’extrema dreta sap molt bé com dirigir-se a la gent i fer arribar el seu missatge perquè interpel·len els sentiments, i nosaltres podem fer el mateix amb l’humor».