L’estreta frontera entre videojocs i apostes

L’estreta frontera entre videojocs i apostes
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El Regne Unit anuncia la prohibició de les xarxes socials a menors de 16 anys a partir de l’any vinent. Es tracta d’una decisió que va fins i tot més enllà de la mesura similar que va adoptar Austràlia fa uns mesos. El Govern britànic també està estudiant limitar l’anomenat autoscroll automàtic per als joves d’entre 16 i 18 anys en horari nocturn. Coincidint amb aquesta mena de decisions polítiques, experts reunits a Barcelona –presentant dades de l’Unicef sobre joves i consum digital– han fet una crida a les grans empreses generadores de continguts per posar límits als joves.

Actuar amb urgència

La responsable de psicologia clínica de Bellvitge i directora del Programa d’Addiccions Comportamentals, Susana Jiménez-Murcia apressa l’Administració a actuar "de manera urgent" davant d’unes taxes d’ús problemàtic de videojocs "molt elevades en relació amb la població general" i que generen "alarma", perquè existeix una sinergia entre aquests videojocs i el joc d’apostes amb les caixes de recompensa, a les quals tenen accés els menors.

Segons aquesta experta, l’inici precoç en els videojocs i apostes afecta la salut mental, el benestar emocional i la qualitat de vida. "A més, moltes d’aquestes conductes estan absolutament normalitzades, com l’aposta esportiva, perquè s’associa a una activitat saludable".

Aquesta experta apressa a "regular i controlar especialment els jocs d’apostes i els videojocs. Hem de garantir realment l’edat dels menors, perquè és molt fàcil saltar-se els controls". A més, reclama invertir en educació digital dels adolescents i de les famílies. I en educació emocional. "Hi ha d’haver mesures que obliguin les empreses a protegir i revisar aquests entorns més perillosos. Això no vol dir que les tecnològiques siguin dolentes, sinó que té a veure amb com s’estan utilitzant aquestes eines", afirma l’experta. Dit això, Jiménez-Murcia conclou: "Hem d’obligar la indústria dels videojocs a revisar aquests entorns més perillosos".

En el cas dels videojocs i el joc, l’estudi de l’Unicef per a Catalunya diu que un de cada deu menors de 18 anys ha apostat diners alguna vegada (la majoria són nois). Dels que admeten haver apostat, un 20% són jugadors problemàtics.

Exposició crònica

Els joves dediquen una mitjana de set hores setmanals als videojocs. Els nois dediquen el doble de minuts que les nenes. Un de cada quatre jugadors gasta diners cada mes per comprar elements del joc. Un de cada quatre juga a videojocs classificats per a majors de 18 anys. I només 4 de cada 10 progenitors limita als seus fills el temps que han de dedicar a jugar. Antonio Rial, psicòleg i coordinador de l’informe de l’Unicef sobre menors i entorn digital, explica que la indústria té una responsabilitat en aquest problema i cal reclamar-li "una mica d’ètica digital", que a la família se li ha de demanar "higiene digital", normes i pautes, i a l’Administració, protecció digital. A l’escola, alfabetització digital.

Notícies relacionades

Des del Departament d’Educació, la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sonia Fernández Cuenca, alerta sobre la regulació de l’onada digital: "L’escola sola no pot amb tot. Hem de fer una reflexió individual: ‘què és el que puc aportar jo en benefici d’aquesta prevenció’". En aquest sentit, remarca mesures que ja s’han adoptat a Catalunya, com la prohibició dels mòbils en centres educatius, l’alfabetització mediàtica, la consciència ciutadana, la formació docent en higiene i desconnexió digital, entre d’altres. "És necessària aquesta atenció des d’edats inicials", afirma Cuenca.

Un 6,7% dels alumnes catalans tenen un ús problemàtic de les xarxes socials, una xifra netament superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, que és del 5,7%. La xifra és pitjor entre les alumnes i en els estudiants de batxillerat. Els estudiants amb ús problemàtic, a més, puntuen pitjor en qüestions com satisfacció amb la vida i tenen més índexs d’ansietat, depressió i risc de suïcidi.