D’Emilia Pardo Bazán a Benito Pérez Galdós

Any 1883. El naturalisme de Zola està revolucionant la novel·la europea i tots dos són al centre de la renovació literària del moment. La primera carta conservada entre ells és de Galdós, del 5 d’abril de 1883; dos dies després li respon Emilia. Després, pràcticament només sentirem la seva veu: de les 92 cartes que recull Miquiño mío. Cartas a Galdós, 91 són d’ella.

Pardo Bazán té 31 anys, tres fills i està casada amb José Quiroga. El matrimoni es trencarà poc després, tot i que no es divorciaran. És l’Espanya de finals del segle XIX. Galdós és vuit anys més gran i no es casarà mai. Les primeres cartes són les d’una escriptora que s’adreça a un autor ja consagrat, i l’admiració es pot llegir des de l’encapçalament: "Mi ilustre maestro y amigo". Un any després encara serà "querido y respetado maestro". Passen els anys i la complicitat va creixent. Parlen de literatura, de llibres, de crítica, de política i també de les intrigues de la vida literària. I és a partir de 1889 quan les cartes deixen pocs dubtes sobre què ha passat entre el mestre i l’admiradora.

La del 26 de febrer està datada "a media noche". Pardo Bazán ha de confirmar a Benito

Galdós que ha tingut una aventura amb José Lázaro Galdiano, a qui havia conegut a Barcelona el maig anterior. No fa marrada i fins i tot li corregeix el rumor que li ha arribat: "Mi infidelidad material no data de Oporto sino de Barcelona, en los últimos días del mes de mayo". I afegeix: "Perdona mi brutal franqueza". Ho atribueix a "un error momentáneo de los sentidos fruto de circunstancias imprevistas", però l’explicació és menys submisa del que es podria esperar. Diu que es va trobar "seguida, apasionadamente querida, y contagiada" i que es va deixar portar cap allà on creia que "llenaba yo mayor vacío y hacía mayor felicidad". Acaba demanant-li perdó. I abans d’acomiadar-se encara li diu: "Haga usted por comer y no fume demasiado".

Dos dies després havien quedat a la Ronda de Atocha, a Madrid. "Allí esperé y cuando vi que el sol se ponía me volví a Madrid con el corazón oprimido". I continua: "Ignoro por qué no has ido. Pudo ser por dos motivos; uno puramente accidental; otro intencional, porque después de la confesión que encierra mi carta no creíste que merezca la dicha de verte y hablarte y pedirte perdón una vez más. Si esto es así, bien me duele, pero no me quejo: he merecido tu cólera, tu desdén, tu indiferencia; lo merezco todo, y sin embargo, te quiero, te quiero, te quiero".

Al maig, alguna cosa s’ha recompost. Benito ha passat a ser "‘miquiño’ del alma". Emilia és gallega i el diminutiu ja pertany al llenguatge privat que han construït entre ells. En una carta del 9 de maig, després que ell sembli dubtar, ella pren la iniciativa: "Mi ultimátum es este. Déjame a mí el cuidado de buscar el día... Fíate en mí, he comprendido. ¡Si supieses qué mezcla de sentimientos y de deseos!".

El 18 de juny, des de París, escriu: "‘Ratonciño’: tu rata está aquí, en el Hotel Central, rue Lafayette". Ha anat a l’Exposició Universal i, de moment, París se li tradueix en "gasto, polvo, sudor, mareo y traqueteo de tren". Però en la carta també aflora l’existència d’una altra dona: Lorenza Cobián, amb qui Galdós mantenia una relació i que les notes de l’edició identifiquen probablement amb "la Peluda", per la seva abundant cabellera.

Notícies relacionades

Allianz retira el seu patrocini del Festival de les Idees després de les protestes de diversos participants pels seus vincles amb Israel

‘La maldición de Widow’s Bay’ arrasa en uns Emmy que honren la partida d’estrelles i ‘The Pitt’ revalida el guardó a millor drama

"Pero ya no me acordaba que no soy yo, sino la capilar ninfa, quien ha de hacer tu felicidad en esas regiones paradisíacas…", li etziba Emilia. I s’acomiada: "Adiós, ‘miquiño’. Estos franchutes me empalagan. ¿Te acuerdas de mí? Un besito en la sien y en el pelo, si la Peluda no ha profanado ese palacio de tu hermosa cabeza inteligente".

És difícil trobar un retrat més potent d’Emilia Pardo Bazán que el d’aquestes cartes. L’autora de Los pazos de Ulloa, la intel·lectual que va defensar l’educació i l’emancipació de les dones, hi apareix en tota la seva esplendor. La intel·ligència, l’ambició, el desig, la gelosia, l’humor, la culpa i la necessitat de ser estimada hi són alhora, sense fantasmes que robin res. Van acabar sent bons amics, per cert.