Una sèrie incòmoda i agradable

Cal quedar-se amb el nom de Catherine Shepherd, antiga actriu còmica que, després d’escriure per a The shrink next door i Las bucaneras: aristócratas por amor, s’ha revelat com a creadora televisiva amb futur. Dos semanas en agosto ha sigut un hit estiuenc a la BBC One i arriba a les nostres pantalles en el moment més adequat, quan els nostres cervells necessiten entreteniment lleuger que, si és possible, tampoc ofengui.

La que va ser protagonista de Sally4Ever no sap amagar el seu background en aquest relat suposadament dramàtic, però alhora irònic i satíric, de les complexes vacances d’un grup de vells amics en una remota illa grega. Estan celebrant que fa 20 anys que van coincidir a la universitat, però costa creure que la seva relació se sostingui durant un altre parell de dècades. La cola humana del grup és la Zoe (Jessica Raine), professora en un centre de secundària, empàtica fins al punt d’oblidar-se de si mateixa. Si està de vacances, és per descansar de la feina i una mare exigent, però també, o sobretot, pel bé dels nens i el seu marit depressiu Dan (Damien Molony), les batalles del qual han sigut més llargues del que pràcticament tot el grup creu.

Semblava un somni d’escapada, però més aviat que tard, contratemps, errors culinaris i friccions de diverses classes comencen a arruïnar-ho tot. O potser aquesta cabra al mig de la carretera al principi de la sèrie era realment un mal senyal i la Zoe i el Dan haurien d’haver fet més cas al conductor. Dues setmanes per disfrutar es converteixen en una prova de supervivència, sobretot per a la Zoe, però per a tothom en general. La Nat (Leila Farzad) no està gaire contenta amb l’aparició sorpresa del Will (Dylan Brady), mig nòvio del seu millor amic, el Jacob (Hugh Skinner), que treballa en una oenagé que busca despertar consciència sobre una cosa de la qual tots som conscients: la desigualtat econòmica.

Ben dirigida per Tom George (Mira cómo corren) i Matthew Moore (Colin de cuentas), Dos semanas en agosto té alguna cosa de resposta britànica a The White Lotus i, més en concret, en la seva segona temporada, molt centrada en relacions romàntiques i maritals, desig i infidelitat, gelosia i paranoia. També com en aquella, la mitologia local és important: en el desenvolupament (o l’explosió) del personatge de la Zoe tenen un paper clau les Moires, deesses germanes que controlaven el destí de mortals i déus de la mateixa manera. Com Mike White, Shepherd es diverteix cultivant l’humor trist i el drama jocós, fent equilibris emocionals a partir de qüestions que costa abordar obertament. Sense ser especialment original, Dos semanas en agosto és una sèrie valuosa, incòmoda alhora que agradable.

‘Dos semanas en agosto’

Notícies relacionades

"Es publica en funció de l’interès del mercat; si hi ha demanda, cal cobrir-la"

L’auge del pòdcast literari impulsa el llibre en català

Catherine Shepherd

Movistar Plus, 13/8/2026