El simpàtic marsupilami torna al cine una altra vegada

El marsupilami és una criatura singular, meitat mico meitat lleopard, que va aparèixer el 1951 a les historietes de Spirou i Fantasio, l’obra més coneguda – junt amb Gastón el Gafe i Ideas negras– del gran autor de l’escola franco-belga André Franquin. Tan singular i original que va estar a punt de robar protagonisme als dos humans de la sèrie, de manera que no és estrany que a finals dels 80 tingués la seva pròpia col·lecció d’àlbums escrits per Greg (pseudònim de Michel Regnier) i Yann (Yann LePennetier) i dibuixats per Batem, de nom real Luc Collin i artífex de l’actualització del personatge. En realitat, el nou marsupilami és un altre membre de la mateixa espècie. L’editorial que va iniciar la seva publicació es va dir Marsu Productions.

Personatge central

Les aventures dels reporters Spirou i Fantasio van ser ideades a les pàgines de Le Journal de Spirou el 1938, sent obra del dibuixant i guionista Rob-Vel (Robert Velter). El personatge central era Spirou, que abans de reporter havia sigut grum d’hotel, per això la seva indumentària. El vehement periodista Fantasio s’hi va afegir després. Els personatges secundaris eren l’ardilla Spip, el malvat Zorglub, l’ambiciós Zantafio –cosí de Fantasio– i el comte de Champignac, tradicional científic despistat que acabaria tenint sèrie pròpia amb les seves aventures en la Segona Guerra Mundial.

Rob-Vel va desenvolupar el personatge i va continuar enviant guions des del front fins que va ser fet presoner pels alemanys el 1940. De la sèrie se’n va encarregar llavors Jijé (Joseph Gillain). La va reprendre el seu creador una vegada alliberat, però va acabar venent-la a l’editorial Dupuis perquè era inviable realitzar-la des de la Bèlgica ocupada. El 1946 va entrar en escena Franquin, i el seu estil humorístic, traç i volença per les aventures llargues i seriades li donarien forma tan definitiva a l’obra que tendeix a oblidar-se que ell no en va ser el creador, sinó el gran dinamitzador. Hay un brujo en Champignac, La guarida de la morena i Z como Zorglub, àlbums publicats entre 1951 i 1961, són algunes de les seves obres mestres.

Més que una mascota

Notícies relacionades

Aitana, entre la intimitat i l’eufòria

Aitana, a l’hora del gran salt

¿Quan va aparèixer el marsupilami a la sèrie? El 1951, a Spirou y los herederos, tot i que el següent títol de la col·lecció ja el tindria com a estrella absoluta, Los ladrones del marsupilami. El mico marsupial de llarga cua enroscada capaç de convertir-se en un puny enorme, d’expressió simpàtica i pell groga clapejada de negre, intel·ligent i bromista, i amb un nom que es deu a la unió de marsupial amb ami (amic en francès), viu a la jungla de la fictícia Palombia i és capturat pels protagonistes per vèncer una prova, però després opten per alliberar-lo del zoo i convertir-lo en més que la seva mascota.

La pel·lícula que s’estrena aquest dimecres, Marsupilami, és la segona en imatge real sobre el personatge. En relació amb la primera, A la recerca d’en Marsupilami (2012), hi repeteix l’actor Jamel Debbouze. Són adaptacions molt lliures dels còmics originals. En aquest segon film, l’acció gira al voltant de la pèrdua i la recuperació d’un adorable –i digital– nadó marsupilami.