En defensa dels llibres de piscina

Érem estiuejants, avui una espècie extingida a causa del cost de la vida, els preus desbaratats del lloguer i la tendència a les estades curtes del "tot inclòs". "A la piscina d’un hotel, amb aire escèptic" (El nedador, Radio Futura, 1984). L’amo de l’apartament, un militar retirat, tenia el detall d’incloure juntament amb les dotacions del mobiliari una prestatgeria plena de llibres (rebuigs de la seva pròpia biblioteca, segurament) que no va renovar mai durant els prop de deu anys que vam disfrutar d’aquell pis d’estiueig, al cap dels quals ens els havíem llegit gairebé tots.

L’oferta literària es nodria de les novel·les bèl·liques, més aviat antibel·licistes, de Sven Hassel, editades per G.P. i distribuïdes per Plaza & Janés (l’ascendència castrense del llogater, potser), un parell de novel·letes de Vicki Baum (Hotel Berlín, aquesta la recordo), alguna de Harold Robbins i una vintena de números endarrerits de Selecciones del Reader’s Digest apareguts entre el 1975 i el 1981, en els quals es podien trobar articles de fons del tipus Alcoholisme juvenil, amenaça creixent, Iríbar , porter espanyol, o aquest altre de títol inquietant: ¿Per què els homes no demanen ajuda?

Lleugers, amens i absorbents

Jo no n’era conscient, però aquella biblioteca representava el que anys més tard es coneixeria com a literatura de piscina o llibres de piscina, un concepte que denota un indissimulat menyspreu per a determinat tipus de lectura, poolside reading en el món anglosaxó, erigit amb l’auge del llibre de butxaca com a concepte cultural modern impulsat per la indústria editorial i el periodisme cultural.

Injuriat per erudits, lletraferits i rates de biblioteca, el gènere apunta comunament cap a "llibres lleugers, amens i absorbents –generalment thrillers, novel·les romàntiques o de misteri– ideats per consumir durant les vacances d’estiu sense exigir un gran esforç intel·lectual". S’han de trencar llances per la literatura de piscina. O de platja. O muntanyenca. Estiuenca, al cap i a la fi. No conec cap llibre que no requereixi cert "esforç intel·lectual". Els llibres de piscina representen, sobretot en l’adolescència, l’avançada més sòlida per consolidar l’amor per la lectura i el despertar a certs coneixements que aviven la capacitat d’anàlisi.

Notícies relacionades

Francesc Soler, autor de 'Los asesinos guapos': «Ens costa pensar que algú atractiu pugui ser dolent, però el cervell ens enganya»

Guia per farmejar aura, versió adulta

Els llibres d’estiu, sobretot en la infància (quines bones estones ens feien passar Els Cinc d’Enid Blyton), mereixen un lloc d’honor en això que el portuguès Hugo Gonçalves (Revolución, 2025) ha batejat com el Panteó de les Primeres Vegades, tan recurrents aquestes primeres vegades en l’època estival. Malgrat el que convidi a pensar el títol, és molt probable que llegir als 16 anys Comando Reichsführer Himmler, de Sven Hassel, desterri de per vida la temptació de cridar bestieses pel carrer amb el braç alçat quan s’arriba a l’edat adulta. "Quan vaig tenir plomes a les ales vaig començar a volar i vaig pensar que no renunciaria a la meva llibertat", (La libertad , Juan Perro, 2022).

Les estadístiques coincideixen que el 31% dels lectors afirmen llegir més durant les vacances d’estiu. Jo sempre recomano: Son de mar, de Manuel Vicent; La playa, de Pavese; la saga de Ruiz Zafón; les primeres novel·les de Pierre Lemaitre; i sempre, Javier Marías. Tota la vida corregint els que deien "arremangarse" (em sonava com "arradio" o "amoto") i resulta que està ben dit i escrit. "Remangare", deia jo, fins que ho vaig caçar a Tu rostro mañana (on apareix escrit de les dues maneres –les dues correctes–, una trampa de l’autor, possiblement). Les lectures d’estiu també estan per prendre’s un respir i mirar el diccionari i sortir de l’error sense les presses del vertiginós hivern. No hi ha pressa perquè arribi. n