¿Què li passarà a Feijóo si no li arriba el torn?

Al PP se li està entravessant l’assumpte de Ceuta. La maquinària monclovita ha aconseguit que el tema principal d’aquesta crisi sigui si els governs de les comunitats autònomes en què participa Vox es trencaran per haver d’acollir els menors que no s’han tornat a Ceuta com els obliga la llei i admeten els populars. Res es diu, res se sent, res es debat sobre el forat d’intel·ligència en la seguretat nacional que va impedir detectar els moviments previs a l’arribada de 72.000 persones a la frontera de Castillejos. Vox està sent des de les eleccions del 2019 la gran pedra a la sabata del PP, primer amb Pablo Casado i ara amb Alberto Núñez Feijóo. En aquests set anys ha viscut el mateix que va patir el PSOE des de la irrupció de Podem després de l’eclosió del 15-M. El sòl del PSOE es va situar llavors en el 22% el 2015 mentre que el del PP va arribar al 16,7% el 2019.

Alta capacitat de resistència

Si ho comparem amb els seus homòlegs del Partit Popular Europeu, els de Feijóo no surten malparats, més aviat al contrari. Forza Italia i l’RPR francès pràcticament han desaparegut. La CDU resisteix, però en les últimes eleccions federals va sumar el 28,6% dels vots davant el 33,1% d’Alberto Núñez Feijóo el juliol del 2023 quan, recordem, va guanyar els comicis. Només els conservadors de Grècia i Portugal milloren els resultats d’Espanya mentre que els polonesos els empitjoren. El drama del PP d’Espanya és que el creixement de Vox li ha arribat a l’oposició, sense capacitat per contrarestar-lo des dels ressorts del poder. El degoteig d’eleccions autonòmiques en el cicle electoral que va començar l’hivern passat a Extremadura no ha fet més que engrandir aquesta sensació d’un PP cada dia més dependent de Vox, no només en l’aritmètica sinó també en el discurs.

Segrestat pel potatge

En aquest context, a Feijóo se li ha complicat el temps d’espera perquè li arribi el torn d’accés al poder. El que anomenem el potatge madrileny (la suma d’algunes esferes dels poders de l’Estat, els grans contractistes de les administracions públiques, algunes empreses cotitzades i alguns mitjans de comunicació) tenen tenallat el líder de l’oposició per dos motius. El primer és perquè tenen pressa perquè Pedro Sánchez abandoni la Moncloa, alguns dies fins i tot més pressa que Feijóo i utilitzen el contrapunt de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per indicar al líder nacional els límits de la distància amb Vox i de la col·laboració institucional amb el Govern. En segon lloc, aquest potatge considera que el torn de l’alternança política a Espanya està alterat des dels atemptats d’Atocha que van impedir al PP governar un període de temps equivalent al del felipisme. La moció de censura contra Rajoy i el pacte de Sánchez amb Puigdemont han agreujat aquesta sensació que el PSOE fa trampes per arrabassar el poder a qui li correspon ostentar-lo de manera natural. La pressa i la set de venjança d’aquests col·lectius han portat Feijóo a centrar la seva oposició en la corrupció del sanchisme, una operació de risc perquè produeix un efecte de mirall amb la del mateix PP i dona ales a Vox com a alternativa antisistema, almenys, antisistema del torn d’alternança. Observin com a les enquestes, als d’Abascal els va millor quan l’agenda se centra en la corrupció que quan es parla de gestió o d’economia.

Notícies relacionades

Allianz retira el seu patrocini del Festival de les Idees després de les protestes de diversos participants pels seus vincles amb Israel

‘La maldición de Widow’s Bay’ arrasa en uns Emmy que honren la partida d’estrelles i ‘The Pitt’ revalida el guardó a millor drama

Recuperar la classe mitjana

Amb aquesta estratègia, conduïda pel seu estret nucli de confiança, Feijóo s’ha deslliurat que el potatge madrileny l’hagi executat a la plaça pública com va fer amb Casado. Però perd una gran oportunitat. I és convertir-se en el líder de la recuperació de la classe mitjana a Espanya, delmada des de la crisi del 2008 i sepultada en impostos i cotitzacions socials des que Sánchez governa i reté a l’Estat un percentatge excessiu de la riquesa generada per la bona marxa de la macroeconomia. La renda disponible dels espanyols només ha crescut el 5,2% des del 2007, mentre que a la UE ha pujat un 16,9% i a l’OCDE un 29,8%. Make the middle class great again, seria un gran programa de govern per a les pròximes eleccions siguin quan siguin, tan senzill d’explicar com la prioritat nacional, però molt més factible d’aconseguir. A Feijóo el torn no li arribarà atenent només Madrid, on no necessiten classe mitjana. Sinó aconseguint que la gent a València, a les Balears, a les Canàries, a Andalusia o a Catalunya tinguin un salari que els permeti comprar-se un pis.