BTS i el pop asiàtic dels Grammy

És així com ho ha encaixat BTS, que va anunciar ara fa uns dies que es retira de la carrera dels pròxims Grammy i que no presentarà la seva música en la pròxima edició, que se celebrarà el 7 de febrer vinent a Los Angeles. "Esperem que la nostra música sigui escoltada i apreciada pel que és, en lloc de ser categoritzada per regió o idioma", va assenyalar el grup. El conseller delegat de l’Acadèmia, Harvey Mason Jr, va expressar la seva "tristesa" i va defensar la seva iniciativa. "Aquesta categoria s’ha creat per celebrar la profunditat, la diversitat i l’extraordinari creixement del pop que procedeix d’Àsia", va assenyalar, i va afegir que "incorporar més categories significa que el treball de més artistes serà reconegut".

Cal afegir que la creació d’aquest nou apartat no impedeix que les cançons i discos asiàtics poden optar als premis grossos (els big 4: millor àlbum de l’any, gravació, cançó i nou artista).

Tot això passa quan el k-pop ha fet un salt d’escala al mercat global, amb BTS com a ariet, un grup que ha atacat amb èxit el cor de l’imperi pop, els Estats Units: el seu últim àlbum , Arirang, ha sigut número u en aquest país, on aquesta primavera-estiu oferirà dues tandes de macroconcerts d’estadis (29 en total). El k-pop va aparèixer per primera vegada als Grammy el 2021, de la mà, precisament, de BTS, amb una nominació pel tema Dynamite. El primer gramòfon per al pop coreà ha arribat aquest any amb Golden, de la banda sonora de KPop demon hunters, elegida millor cançó escrita per a mitjans visuals. El mercat musical sud-coreà ja és el 7è del món (després dels Estats Units, Japó, Regne Unit, Xina, Alemanya i França), i recordem que el k-pop rep el suòrt de l’estat sud-coreà, que ho considera part de la seva marca nacional i del seu soft power, la seva influència cultural. Flota una amenaça per a l’hegemonia de la música nord-americana, orquestrada per artistes que s’enfronten amb Beyoncé, Taylor Swfit o Bruno Mars.

Per la seva banda, els Grammy no fan més que ampliar categories per, apunten els responsables, reflectir la multiplicació constant de gèneres, subgèneres, escenes i nínxols, així com d’aspectes del procés fonogràfic mereixedors d’atenció. El 2026 se’n van afegir dos, i el 2027 n’hi haurà cinc més, passant en total de 95 a 100. Hi haurà també guardons a la millor interpretació de r’n’b en duo o grup, a la millor interpretació vocal de pop tradicional, al millor àlbum de folk tradicional i a la millor cançó llatinoamericana.

La de millor interpretació de pop asiàtic apunta, segons assenyala l’Acadèmia, a "reconèixer l’excel·lència artística en les interpretacions de música pop asiàtiques, originades o àmpliament reconegudes en aquests mercats, incloent-hi, però sense limitar-s’hi, el k-pop i el j-pop". La menció als "mercats" asiàtics pot donar a entendre que podrien quedar-ne relegats els artistes d’origen coreà o xinès que viuen als Estats Units. Un requeriment és que les cançons continguin un "ús significatiu d’una o més llengües asiàtiques", deixant fora les que siguin íntegrament en anglès. Aquesta llengua ha anat guanyant pes en el k-pop en els últims anys, amb exemples tan rotunds com Swim, cançó monolingüe que va ser el primer avançament d’Arirang, de BTS, de manera que queda apartada de la categoria.

Els fans veuen "racialització"

La paradoxa és que, ara que el k-pop s’està fent més internacional i competeix de tu a tu amb les estrelles anglo, els Grammy el fiquen en una categoria regional asiàtica. Un moviment que es pot veure com una operació per arraconar-lo, en particular des del prisma de BTS: veus de l’army, el col·lectiu de fans, han denunciat a les xarxes la "racialització" que comporta la iniciativa. "Pop asiàtic és una categoria horrible, diria que fins i tot racista. No hi ha una categoria de pop europeu, ¿oi?", observa Savina Muros, periodista i estudiosa des de fa anys del k-pop, gènere al qual va dedicar el seu saberut TFG de Comunicació.

"BTS han treballat per ser un grup internacional i volen ser reconeguts com a artistes, més enllà de la seva procedència", afirma Muros. Perquè tot això passa quan "el k-pop ha anat transformant-se, perdent alguns dels seus trets originals i absorbint cada vegada més influències internacionals, fins i tot del pop llatinoamericà, com el twerking". Des d’aquest punt de vista es pot considerar que, tot i que els seus discos puguin accedir als premis més importants, el gentilici "asiàtic" els carrega una connotació i els aparta d’una noció neutra de música pop.

Els Grammy distingeixen certs gèneres vinculats a territoris: country i músiques amb arrels nord-americanes, música mexicana-texana o llatinotropical, categories que, almenys fins fa poc, s’ha considerat que vivien als afores del cànon pop. No és el cas del k-pop, que és, per sobre de tot, pop. És pertinent, llavors, preguntar-se per què aquesta versió del gènere que porta la k al davant ha de ser segregada de la resta. Un precedent pròxim el trobem en la categoria de música africana, establerta pels Grammy el 2024, si bé cal considerar que en els moderns afrobeats de Burna Boy o Wizkid s’observa un component autòcton i tradicional més distingible que en el k-pop, gènere que sempre s’ha alimentat del pop occidental i de llenguatges com el hip-hop, el r’n’b i l’EDM.

Per tot això, donar la raó al BTS amb la seva plantada és una posició que es fa sentir, i no només des del vessant del fandom. "Aquesta categoria nova és discriminatòria perquè el k-pop està dins del pop, no és folklore, i no veig lògic que hagi de rebre un tractament diferent", argumenta el consultor musical Carlos Sanmartín, que va ser director general d’EMI Espanya i alt càrrec de Sony Music a Miami (entre 2015 i 2019). "Però els nord-americans són els amos dels Grammy i poden fer el que vulguin", deixa clar. Ell va seguir de prop, fa una dècada, el creixement de la música llatinoamericana. "I als cantants de Puerto Rico encara poden assumir-los com a seus, però el k-pop és una altra cosa, ve de l’altra punta del món. Els Estats Units continuen sent el centre de la indústria pop, però ara hi ha altres territoris que amenacen la seva supremacia i això els costa d’acceptar".

El cas de Bad Bunny

Notícies relacionades

"Es publica en funció de l’interès del mercat; si hi ha demanda, cal cobrir-la"

L’auge del pòdcast literari impulsa el llibre en català

Parlant del segment llatinoamericà, l’exemple de Bad Bunny és significatiu per treure ferro al cas BTS, ja que el seu àlbum Debí tirar más fotos es va fer amb el gramòfon al millor àlbum a l’última gala, en la qual tenia cinc nominacions més. "Que et presentis en una categoria satèl·lit no impedeix que puguis guanyar els premis grans, com s’ha vist amb Bad Bunny. I, si no és així, el missatge de l’Acadèmia és que, tot i que no guanyis un dels big 4 , quedi clar que ells estan seguint molt de prop aquesta tendència musical", argumenta Luis Merino, que va ser membre durant vuit anys del consell directiu dels Latin Grammy (i que ha dirigit Los 40 Principales i altres cadenes). Segons la seva opinió, la casella del pop asiàtic "no representa una segregació, sinó el reconeixement a un moviment de fons".

Però el debat és recurrent quan es tracta dels Grammy, i ja l’any 2019 artistes com J Balvin i Daddy Yankee els van acusar de menystenir els gèneres urbans (aquell hashtag: #SinReggaetonNoHayLatinGrammy), fricció que es va resoldre obrint noves categories. Luis Merino recorda que el propòsit dels premis és "posar el focus on hi hagi una expressió musical amb possibilitats de creixement. És el cas del k-pop i s’haurà de veure com acaba el pols entre l’Acadèmia i BTS, el seu exponent imperial, amb un nou àlbum, Arirang, que ha sigut el quart més venut als Estats Units en el primer semestre del 2026.