BTS i la nova categoria «asiàtica» dels Grammy: ¿reconeixement o marginació?

És així com ho ha encaixat BTS, que va anunciar fa uns dies que es retira de la cursa dels pròxims Grammy i que no presentarà la seva música en la pròxima edició, gala que tindrà lloc el 7 de febrer a Los Angeles. «Esperem que la nostra música sigui escoltada i apreciada pel que és, en lloc de ser categoritzada per regió o idioma», va indicar el grup. El conseller delegat de l’Acadèmia, Harvey Mason Jr., va expressar la seva «tristesa» i va defensar la seva iniciativa. «Aquesta categoria s’ha creat per celebrar la profunditat, la diversitat i l’extraordinari creixement del pop procedent d’Àsia», va assenyalar, i va afegir que «incorporar més categories significa que el treball de més artistes serà reconegut». Cal afegir que la creació d’aquest nou apartat no impedeix que les cançons i discos asiàtics puguin optar als premis grossos (els ‘big 4’: millor àlbum de l’any, gravació, cançó i millor nou artista).

Atac a l’imperi

Tot això passa quan el K-pop ha fet un salt d’escala en el mercat global, amb BTS com a ariet, un grup que ha atacat amb èxit el cor de l’imperi pop, els Estats Units: el seu últim àlbum, ‘Arirang’, ha estat número u en aquest país, on aquesta primavera-estiu ofereix dues tandes de macroconcerts en estadis (29 en total). El K-pop es va deixar veure per primera vegada en els Grammy el 2021, precisament, amb BTS, amb una nominació pel tema ‘Dynamite’. El primer gramòfon per al pop coreà va arribar aquest 2026 amb ‘Golden’, peça de la banda sonora de ‘KPop demon hunters’, elegida millor cançó escrita per a mitjans visuals. El mercat musical sud-coreà ja és el 7è del món (després dels Estats Units, el Japó, el Regne Unit, la Xina, Alemanya i França), i recordem que el K-pop rep el suport de l’Estat sud-coreà, que el considera part de la seva marca nacional i del seu ‘soft power’, la seva influència cultural. Flota una amenaça per a l’hegemonia de la música nord-americana, orquestrada per artistes que s’enfronten amb Beyoncé, Taylor Swfit i Bruno Mars.

Per la seva banda, els Grammy no fan més que ampliar categories per reflectir, apunten els seus responsables, la multiplicació constant de gèneres, subgèneres, escenes i nínxols, així com d’aspectes del procés fonogràfic mereixedors d’atenció. El 2026 se’n van afegir dos, i el 2027 en seran cinc més, passant en total de 95 a 100. Hi haurà també guardons a la millor interpretació de r’n’b en duo o grup, a la millor interpretació vocal de pop tradicional, al millor àlbum de folk tradicional i a la millor cançó llatina.

En llengües asiàtiques

La de millor interpretació de pop asiàtic apunta, segons l’Acadèmia, a «reconèixer l’excel·lència artística en les interpretacions de música pop asiàtiques, originades o àmpliament reconegudes en aquests mercats, incloent-hi, però sense limitar-s’hi, el K-pop, el J-popi el C-pop». La menció als «mercats» asiàtics pot donar a entendre que podrien quedar relegats els artistes d’origen coreà o xinès que resideixin als Estats Units. Un requeriment és que les cançons continguin un «ús significatiu d’una o més llengües asiàtiques», i en queden fora les que siguin íntegrament en anglès. Aquesta llengua ha anat guanyant pes en el K-pop en els últims anys, amb exemples tan rotunds com ‘Swim’, cançó monolingüe que va ser el primer avançament d’‘Arirang’, de BTS, i que queda així apartat de la categoria.

La paradoxa és que, ara que el K-pop s’està fent més internacional, i competeix de tu a tu amb les estrelles ‘anglo’, els Grammy el fiquen en una categoria regional ‘asiàtica’. Un moviment que pot ser vist com una operació per arraconar-lo, en particular des del prisma de BTS: veus de l’‘army’, el col·lectiu de fans, han denunciat en les xarxes la «racialització» que comporta la iniciativa. «Pop asiàtic és una categoria horrible, diria que fins i tot racista. No hi ha una categoria de pop europeu, ¿oi?», observa Savina Muros, periodista i estudiosa des de fa anys del K-pop, gènere al qual va dedicar el seu saberut TFG de Comunicació.

«BTS han treballat per ser un grup internacional i ells volen ser reconeguts com a artistes, més enllà de la seva procedència», afirma Muros. Perquè tot això passa quan «el K-pop s’ha anat transformant, perdent alguns dels seus trets originals i absorbint cada vegada més influències internacionals, fins i tot del pop llatí, com el twerking». Des d’aquest enquadrament, es pot considerar que, tot i que els seus discos puguin accedir als premis més importants, el gentilici ‘asiàtic’ els carrega una connotació, apartant-los d’una noció neutra de música pop.

El precedent africà

Els Grammy distingeixen certs gèneres vinculats a territoris: country i músiques amb arrels nord-americanes, música mexicana-texana o llatinotropical, categories que, almenys fins fa poc, s’ha considerat que vivien als afores del cànon pop. No és el cas del K-pop, que és, per damunt de tot, pop. És pertinent, llavors, preguntar-se per què aquesta versió del gènere que porta la ‘k’ davant ha de ser segregada de la resta. Un precedent pròxim el trobem en la categoria de ‘música africana’ establerta pels Grammy el 2024, si bé cal considerar que en els moderns ‘afrobeats’ de Burna Boy o Wizkid s’observa un component autòcton i tradicional més distingible que en el K-pop, gènere que sempre s’ha alimentat del pop occidental i de llenguatges com el hip-hop, el r’n’b o l’EDM.

Per tot això, donar la raó a BTS amb la seva absència és una posició que es fa sentir, i no només des del flanc del ‘fandom’. «Aquesta categoria nova és discriminatòria, perquè el K-pop està dins del pop, no és folklore, i no veig lògic que hagi de rebre un tractament diferent», argumenta el consultor musical Carlos Sanmartín, que va ser director general d’EMI Espanya i alt càrrec de Sony Music a Miami (entre el 2015 i el 2019). «Però els nord-americans són els amos dels Grammy i poden fer el que vulguin», deixa clar. Ell va seguir de prop, una dècada enrere, el creixement de la música llatina. «I als cantants de Puerto Rico encara els poden assumir com a seus, però el K-pop és una altra cosa, ve de l’altra punta del món. Els Estats Units continuen sent el centre de la indústria pop, però ara hi ha altres territoris que amenacen la seva supremacia i els costa acceptar-ho».

El cas de Bad Bunny

Notícies relacionades

‘Sauna social’ per sortir de festa

Douglas Stuart , novel·lista: "Vaig créixer convençut que la gran novel·la només podia tractar vides refinades"

Parlant del segment llatí, l’exemple de Bad Bunny és significatiu per treure ferro al cas BTS, ja que el seu àlbum ‘Debí tirar más fotos’ va aconseguir el gramòfon al millor àlbum en l’última gala, en què comptava amb cinc nominacions més. «Que et presentis en una categoria satèl·lit no impedeix que puguis guanyar els premis grans, com s’ha vist amb Bad Bunny. I, si no és així, el missatge de l’Acadèmia és que, tot i que no guanyis un dels ‘big 4’, quedi clar que ells estan seguint molt de prop aquesta tendència musical», argumenta Luis Merino, que va ser membre, durant vuit anys, del consell directiu dels Latin Grammy (i que ha dirigit Los 40 Principales i altres cadenes). Segons la seva opinió, la casella del pop asiàtic «no representa una segregació, sinó el reconeixement a un moviment de fons».

Però el debat és recurrent quan es tracta dels Grammy, i ja el 2019, artistes com J Balvin o Daddy Yankee els van acusar de menystenir els gèneres urbans (aquella etiqueta: #SinReggaetonNoHayLatinGrammy), fricció que es va resoldre obrint noves categories. Luis Merino recorda que el propòsit dels premis és «posar el focus allí on hi hagi una expressió musical amb possibilitats de creixement». Cas del K-pop, on caldrà veure com acaba la batalla entre l’Acadèmia i BTS, el seu exponent imperial, l’‘Arirang’ del qual ha sigut el quart àlbum més venut als Estats Units en el primer semestre del 2026.