Malson d’una nit d’estiu

Humitat inhabitable, calor demoníac de dia, nits tòrrides; el còctel perfecte per convertir el Grec en el malson d’una nit d’estiu per a tothom: artistes, espectadors i repartidors de ventalls. És cert que en els festivals de teatre no tot és aire lliure. De fet, la majoria d’espectacles –també a Avinyó, per exemple– es presenten en locals més o menys condicionats. No obstant, els emblemes són exteriors i l’embat de la terrible canícula fa estralls: aclapara, cansa, dilueix la il·lusió.

Notícies relacionades

Lady Gaga dona a llum el seu primer fill

15 llibres recomanats per a la Setmana del Llibre a Català

En el cas dels festivals de música, aquí sí, és imprescindible l’aire lliure. Però no el de plom, sinó aquella brisa suau que hauria d’acompanyar la banda de moda o l’etern retorn de Tom Jones (¿encara és viu, no?). La brisa ha mort i ha arribat la nit encesa. Això, si no esclata una tempesta inesperada que es carrega l’escenari. ¿Què es pot fer davant la inevitable, futura entrada a l’infern? ¿Prohibir l’estiu sufocant? ¿Tocar i ballar de matinada? ¿Convertir la cita vespertina en un after a les vuit, amb croissants inclosos en lloc de gintònics?

Un dels espectacles més inquietants i valorats del Grec 26 va ser Seppuku, només apte per a fans de la inclassificable Angélica Liddell o per a amants de les emocions fortes. Resulta que començava a les 4.45 hores i acabava cap a les set del matí. Potser seria una solució. Pensem en això. Les tòpiques inclemències (treballar a l’exterior sempre implica consultar el mapa del temps) s’estan convertint en malsons recurrents que demanen alternatives imaginatives.