Les onades de calor fan saltar les alarmes als festivals de música
Un informe de l’associació europea de festivals apunta el canvi climàtic com una de les principals amenaces per al sector / Els organitzadors assumeixen que les temperatures extremes seran la norma i no una excepció
La música en directe mira el termòmetre. "Que aquí cada any fa més calor és claríssim". Ho diu Stefano Maccarone, director del Share Festival, la gran cita de referència de la generació Z barcelonina, i ho ratifiquen les dades científiques: el mes passat va ser el juliol més càlid registrat per l’Observatori Fabra en els seus 113 anys de mesuraments. Per primera vegada en tot aquell temps, la temperatura màxima va superar a Barcelona 30 graus cada dia del mes, amb pics de més de 40. Les altes temperatures condicionen els hàbits de la població i afecten especialment les activitats que es desenvolupen a l’aire lliure. I en aquesta onada d’angoixa climàtica de la qual no s’escapa ningú, els festivals de música estiuencs són un àmbit especialment sensible per diverses raons: l’alta concentració de gent, la llarga durada de les jornades i la seva innegociable condició d’esdeveniment a la intempèrie.
La preocupació és generalitzada i s’estén a tot Europa. En un moment en què la música en directe multiplica la facturació i es consolida com un important motor d’activitat econòmica, la meteorologia obliga a reflexionar i a introduir canvis per adaptar-se a la nova situació. En l’últim informe anual de l’associació europea de festivals Yourope (a la qual pertanyen el Primavera Sound, el Mad Cool i el Bilbao BBK Live, per exemple), el clima i les temperatures ja figuren al quart lloc a l’índex de preocupacions dels organitzadors de cara al futur (i al tercer lloc entre els festivals de gran mida). L’informe recull dades del 2025 i, tal com transcorre aquest estiu, és més que probable que el del 2026 les condicions climàtiques guanyin alguna posició en el rànquing d’amenaces.
Cancel·lacions i retards
A finals de juny, una alerta vermella per altes temperatures va obligar a cancel·lar el festival Defqon.1 als Països Baixos. En aquestes mateixes dates, es va suspendre per les mateixes raons el festival benèfic Solidays a París. Sense sortir de França, festivals com el d’Avinyó i el d’Ais de Provença aquest any han hagut de retardar els horaris. A València, les actuacions d’UB40 i Ana Torroja van caure a mitjans de juliol del cicle Concerts de Vivers per culpa d’una onada de calor. La llista d’incidències podria seguir i seguir.
Per fortuna, no ha passat res de semblant a Barcelona, on la decisió última de suspendre un concert o un festival correspon a l’Ajuntament, sempre a partir dels informes tècnics elaborats pels serveis competents (els Bombers, la Guàrdia Urbana) i d’acord amb les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya. Fonts municipals expliquen que el protocol per onada de calor no estableix una cancel·lació automàtica de les activitats, tot i que sí que preveu que en fases d’alerta i d’emergència es puguin adoptar mesures extraordinàries com la regulació dels horaris, la limitació de l’aforament o el reforç dels punts d’aigua.
En tot cas, l’experiència del 2026 obliga els festivals a acceptar que d’ara endavant la possibilitat de temperatures extremes serà una norma i no una excepció. I a actuar en conseqüència. "Molts organitzadors ja veuen els riscos relacionats amb el clima com un factor recurrent i no com un obstacle ocasional", assenyala l’esmentat informe de l’associació Yourope. "A les xarxes hi ha molta gent que diu que els festivals s’han de replantejar les dates perquè ja no és tan desitjable un festival al juliol o l’agost", apunta el director del Share.
Aquest últim festival, que se celebra al Parc del Fòrum (recinte gestionat per l’empresa municipal BSM), és un cas bastant paradigmàtic. El Share ha hagut de canviar aquest any les dates i ha passat de mitjans de juny a l’últim cap de setmana de juliol. A més, l’obligació d’acabar l’activitat a les onze de la nit (l’Ajuntament només permet que al Fòrum hi hagi concerts més enllà d’aquella hora 15 nits a l’any) fa que les dues jornades del festival comencin a primera hora de la tarda, quan la calor castiga amb inclemència. "És clar que seria molt millor poder obrir el portal a les sis i no a les dues i fer-ho al juny –assenyala Stefano Maccarone–. Lamentablement no depèn de mi i m’he d’espavilar amb el que em donen. En els meus plans hi ha demanar un canvi d’horari els pròxims anys, però sé que és molt complicat".
La restricció horària al Parc del Fòrum (com també en altres punts de la ciutat) obeeix principalment a la pressió dels veïns, que des de fa anys denuncien l’alta contaminació acústica que pateix la zona i exigeixen posar fi a la música en directe més enllà de les 23 hores. Això planteja un equilibri gairebé impossible que obliga els festivals a mantenir l’activitat diürna si no volen retallar la programació. "Hem intentat parlar-ne amb l’Ajuntament, però ara no veig possible una obertura perquè en aquest moment es dona més importància al tema de no molestar els veïns", diu Maccarone.
El Brunch Electronik Festival, la quarta edició del qual se celebra aquest cap de setmana al Parc del Fòrum, sí que té autorització per estendre l’activitat fins a la una de la matinada (divendres) i les tres (dissabte), però tot i així comença les jornades a les 15 hores per mantenir-se fidel al seu concepte original de pícnic dominical amb música. "Brunch Electronik va néixer per reivindicar una manera diferent de viure la música electrònica, a l’aire lliure i durant el dia, i creiem que el repte passa per continuar evolucionant el format i no per renunciar-hi", declara François Jozic, CEO i fundador de Brunch Electronik (i, des de fa una mica menys d’un any, director del Sónar). En tot cas, Jozic admet que les altes temperatures "són una realitat que cal tenir cada vegada més present en la planificació dels esdeveniments" i afegeix que no es tracta de prendre alguna "mesura puntual", sinó d’"adaptar el festival perquè l’experiència del públic sigui tan còmoda i segura com sigui possible".
"Som conscients que les primeres hores del dia són les més sensibles des del punt de vista climàtic i per això vam concentrar molts esforços a crear espais més confortables i a oferir serveis que ajudin a mitigar l’impacte de la calor", explica el màxim responsable de Brunch Electronik, que detalla les principals actuacions que s’han portat a terme aquest any: "Hem reforçat les zones d’ombra i descans, distribuït nebulitzadors i punts de ventilació per tot el recinte, hem ampliat els espais per refrescar-se i hem posat a disposició dels assistents crema solar de franc a diferents punts del festival. També s’ha tingut en compte incloure zones d’ombra als escenaris i a les zones de restauració. I mantenim una àmplia xarxa d’aigua potable molt freda. En l’edició passada vam distribuir més de 90.000 litres d’aigua gratuïta, l’equivalent a 1,5 litres per assistent, a través de 62 aixetes repartides per tot el recinte".
Notícies relacionadesRisc de cancel·lació
Zones d’ombra, nebulitzadors, dispensadors de crema solar, fonts d’aigua... Són les mateixes mesures que esmenta el director del Share i que ja han aplicat la majoria dels macrofestivals barcelonins aquest estiu. També són les que recomana l’associació Yourope, juntament amb l’ajust dels horaris. La gran pregunta és si a mitjà (i fins i tot a curt) termini, amb tot això n’hi haurà prou per fer que l’experiència continuï sent viable, segura i atractiva en un context d’escalfament imparable. La possibilitat d’una cancel·lació forçosa és una ombra tan indesitjada (aquesta sí) com real, i un risc que molt pocs festivals estan en condicions d’assumir. Diversos organitzadors veuen cada cop més necessari obrir una reflexió conjunta del sector que inclogui promotors, administracions i recintes. Com sentencia François Jozic, "l’adaptació a l’entorn i al canvi climàtic forma part d’una responsabilitat compartida que ha de garantir el futur dels esdeveniments a l’aire lliure".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
