Einstein a Freud: "Per què la guerra?"

L’estiu passat, en aquesta mateixa sèrie, vam descobrir que les cartes no sempre pertanyen a la intimitat. De vegades, una carta escrita per a una sola persona acaba interpel·lant tot un país o travessant els segles. A Les cartes són per a l’estiu vam llegir, entre d’altres, la de Charles Dickens, en què denunciava les execucions públiques a The Times. Aquest agost tornem a obrir correspondència aliena. No per tafanejar –o no només–, sinó perquè hi ha preguntes que, confiades al paper, semblen esperar que algú les torni a llegir.

El 30 de juliol de 1932, Albert Einstein va escriure des de Potsdam a Sigmund Freud. La iniciativa va sorgir d’un encàrrec de la Societat de Nacions, a través del seu Institut Internacional de Cooperació Intel·lectual, precursor de la Unesco, que convidava figures destacades a intercanviar idees sobre els grans problemes de la humanitat. Einstein va escollir Freud i li va formular la pregunta essencial: "Hi ha algun camí per estalviar a la humanitat els estralls de la guerra?"

Europa encara arrossegava les ferides de la Primera Guerra Mundial, el feixisme creixia i Hitler arribaria al poder pocs mesos després, el gener de 1933. Einstein, jueu, científic i pacifista, contemplava amb alarma com la ciència havia multiplicat la capacitat de destrucció humana. La guerra ja amenaçava la civilització sencera. Einstein assenyalava els interessos econòmics i polítics d’una minoria que necessitava la guerra i es preguntava com aconseguia que la majoria acceptés patir i morir per defensar-los. L’escola, la premsa i, sovint, la religió, deia, contribuïen a modelar l’opinió pública. Però hi havia una pregunta que el desbordava: com era possible que la propaganda despertés en les persones "un entusiasme salvatge, fins a arribar al sacrifici de la pròpia vida"? Per què resultava tan fàcil encendre l’odi? Einstein no buscava en Freud una resposta diplomàtica. El considerava un "expert en la vida dels instints humans" i li preguntava si era possible immunitzar la humanitat contra la psicosi de la destrucció.

Freud va respondre des de Viena el setembre d’aquell mateix any. Va començar amb un matís que era tota una declaració d’intencions. Allà on Einstein parlava de força i dret, ell proposava parlar de "violència i dret". El dret, explicava, no neix com a contrari de la violència, sinó com la seva transformació històrica. Primer domina la força individual i, després, la força del grup. "El dret és el poder d’una comunitat", escriu Freud. Però aquest poder no elimina la violència, sinó que la canalitza.

No existeix, per tant, una frontera clara entre civilització i barbàrie. La segona no desapareix, sinó que es reorganitza dins de la primera. Freud tampoc comparteix l’optimisme sobre la possibilitat d’eliminar l’agressivitat humana. La vida psíquica, explica, està governada per dues forces bàsiques: les que uneixen i conserven –els impulsos d’Eros– i les que destrueixen i separen. Totes dues conviuen en cada individu. "No hi ha cap possibilitat d’eliminar les tendències agressives de l’ésser humà". No és una justificació de la guerra, sinó un advertiment: la propaganda bèl·lica no inventa l’odi, sinó que el desperta. Vol dir això que la guerra és inevitable? Freud no ho afirma. Confia que, mentre l’instint destructiu no es pugui suprimir, sigui possible contrarestar-lo.

Notícies relacionades

"Es publica en funció de l’interès del mercat; si hi ha demanda, cal cobrir-la"

L’auge del pòdcast literari impulsa el llibre en català

"Tot allò que estableixi vincles afectius entre els homes ha d’actuar contra la guerra", escriu. Aquests vincles poden provenir de l’amor, però també de la identificació, de la sensació profunda que l’altre no és un enemic, sinó algú amb qui compartim una mateixa condició humana. La carta acaba amb una pregunta que és gairebé una esperança: "Per què ens indignem tant contra la guerra, vostè i jo i tants altres?". Freud respon que la cultura ens ha transformat. No ha eliminat la violència, però ha fet més difícil acceptar-la. Finalment, es pregunta: "Quant de temps haurem d’esperar fins que els altres també es tornin pacifistes? És impossible dir-ho". I afegeix: "Mentrestant, podem confiar que tot allò que promogui el desenvolupament de la cultura treballa també contra la guerra". Freud s’acomiada així: "Rebi la meva salutació més cordial i, si aquesta exposició li ha resultat decebedora, les meves disculpes més sinceres".

La correspondència es va publicar a París l’any 1933 amb el títol Per què la guerra?, proposat pel mateix Freud. Aquell mateix any, el nazisme ja havia pres el poder i tant Einstein com Freud es convertirien en enemics del règim. Els seus llibres serien cremats públicament. Gairebé cent anys després, molts continuem esperant.