Ted Lasso torna a la banqueta d’un equip femení de futbol

I això que aquella tercera temporada era, siguem sincers, massa sentimental fins i tot per als amants de plorar amb la tele. La crítica no la va rebre amb el mateix entusiasme. El mateix Sudeikis semblava cansat del fenomen i, durant un temps, es va plantejar fer-lo reviure només amb personatges que no fossin Lasso al capdavant. Però spin-offs basats en l’antic capità Roy Kent (Brett Goldstein), la responsable de relacions públiques Keeley Jones (Juno Temple) o (en versió telenovel·la) el davanter Dani Rojas (Cristo Fernández, que ara ha tornat al futbol professional en un club de Texas) no tenien tant potencial com una possibilitat suggerida al final de la tercera temporada: ¿i si Ted Lasso entrenés noies ara?I això que aquella tercera temporada era, siguem sincers, massa sentimental fins i tot per als amants de plorar amb la tele. La crítica no la va rebre amb el mateix entusiasme. El mateix Sudeikis semblava cansat del fenomen i, durant un temps, es va plantejar fer-lo reviure només amb personatges que no fossin Lasso al capdavant. Però ‘spinoffs’ basats en l’antic capità Roy Kent (Brett Goldstein), la responsable de relacions públiques Keeley Jones (Juno Temple) o (en versió telenovel·la) el davanter Dani Rojas (Cristo Fernández, ara de tornada al futbol professional en un club de Texas) no tenien tant potencial com una possibilitat suggerida al final de la tercera temporada: ¿i si Ted Lasso entrenés ara noies?

Al principi de la quarta temporada de Ted Lasso (Apple TV, des d’avui), han passat dos anys des que Ted va tornar a Kansas City per estar més a prop del seu fill Henry (Grant Feely) i recuperar el temps perdut. Subgerent en un supermercat, comença a donar mostres de cleptomania. Vol autoconvèncer-se que aquesta vida està bé, però llavors arriben des d’Anglaterra els seus col·legues Keeley (Juno Temple), Rebecca (Hannah Waddingham) i Leslie (Jeremy Swift) per fer-li una proposta que no pot rebutjar: l’AFC Richmond estrenarà equip femení (les Lady Greyhounds) i volen que Ted transmeti a les noies el mateix esperit que als nois.Al principi de la (inesperada) quarta temporada de ‘Ted Lasso’ (Apple TV, des de dimecres, dia 5), han passat dos anys des que Ted va tornar a Kansas City per estar més a prop del seu fill Henry (Grant Feely) i recuperar el temps perdut. Subgerent en un supermercat, ha començat a donar mostres de cleptomania. Vol autoconvèncer-se que aquesta vida està bé, però llavors arriben des d’Anglaterra els seus col·legues Keeley (Juno Temple), Rebecca (Hannah Waddingham) i Leslie (Jeremy Swift) per fer-li una proposta que no pot rebutjar: l’AFC Richmond estrenarà equip femení (les Lady Greyhounds, quedeu-vos amb el nom) i volen que Ted transmeti a les noies el mateix esperit que als nois.

El nostre heroi només necessita un episodi per meditar la resposta i convèncer la seva exdona Michelle (Andrea Anders) i el seu fill de canviar Kansas per Londres. Allà l’esperen nous personatges, començant per la dura entrenadora Alice Chilton (Tanya Reynolds) i, és clar, un equip nou en què destaquen l’ambiciosa Gemma (Abbie Hern), la sàvia portera Boots (Jude Mack), la tenaç Lizzie (Faye Marsay) i les germanes defenses Niamh (Aisling Sharkey) i Siobhan (Rex Hayes), creacions que no haurien de tenir cap problema per fer oblidar els seus anàlegs masculins.El nostre heroi només necessita un episodi (per sort, no tan llarg com els de la tercera) per meditar la seva resposta i convèncer la seva exdona Michelle (Andrea Anders) i el seu fill de canviar Kansas per Londres. Allà l’esperen nous personatges atractius, començant per la dura (només en aparença) entrenadora Alice Chilton (Tanya Reynolds, revelació de ‘Sex education’) i, és clar, un equip completament nou en què destaquen l’ambiciosa Gemma (Abbie Hern), la sàvia portera Boots (Jude Mack), la tenaç Lizzie (Faye Marsay) i les germanes defenses Niamh (Aisling Sharkey) i Siobhan (Rex Hayes), creacions que no haurien de tenir cap problema per fer oblidar els seus anàlegs masculins.

A alguns d’aquests els veurem aparèixer a la sèrie. És el cas de Roy Kent, encara ficat (almenys al seu cap) en una relació amb Keeley, que sembla més centrada a aixecar el nou equip. "Se sent molt orgullosa d’estar aixecant el projecte amb Hannah", ens explica la mateixa Juno Temple. "Per descomptat, Keeley és Keeley, així que hi haurà moments en què es precipiti i faci malament les coses. Però si alguna cosa he après del personatge és que es pot aprendre d’una equivocació, no té per què enfonsar-te. Reculls la informació i et proposes un altre objectiu". A alguns d’aquells, sigui com sigui, els veurem aparèixer a la sèrie. És el cas de Roy Kent, encara ficat (almenys al seu cap) en una relació amb Keeley, que sembla més centrada a aixecar el nou equip. "Se sent molt orgullosa d’estar aixecant el projecte amb Hannah", ens explica la mateixa Juno Temple. "Per descomptat, Keeley és Keeley, així que hi haurà moments en què es precipiti i faci malament les coses. Però si alguna cosa he après del personatge, és que una equivocació és una cosa de la qual s’ha d’aprendre, però no una cosa que t’hagi d’enfonsar. Reculls la informació i et proposes un altre objectiu".

Més i millor feminista

Per la seva banda, Rebecca descobreix que, en realitat, potser no és tan feminista com es pensava, però no s’enfonsa, sinó que es posa l’objectiu de ser-ho més i millor. "A les dones se’ns educa en la idea que els homes són els que manen", comenta Hannah Waddingham. "Era una cosa que acceptaves, almenys quan jo era petita, als 80. Els nois feien unes coses i les noies unes altres. Ells tenien espases, nosaltres no podíem practicar esports. L’Alice la desperta de tot això ja al principi de la temporada".Per la seva banda, Rebecca descobreix que, en realitat, potser no és tan feminista com es pensava, però no, no s’enfonsa, sinó que es posa l’objectiu de ser-ho més i millor. "A les dones se’ns educa en la idea que els homes són els que manen", comenta Hannah Waddingham. "Era una cosa que acceptaves, almenys quan jo era nena, als 80. Els nois feien unes coses i les noies unes altres. Ells tenien espases, nosaltres no podíem practicar esports. L’Alice la desperta de tot això ja al principi de la temporada, cosa que avança que hi haurà una energia fabulosa entre aquestes dues persones".

Notícies relacionades

Sam Neill tindrà un paper pòstum a ‘The Legend of Zelda’

Nazis i serventes a la Barcelona de 1941

Com ha anat passant des de finals de la primera temporada, l’amistat de Keeley i Rebecca és una càlida constant. "Encara és estrany veure a la televisió dues dones que s’adoren mútuament", ens recorda Temple. "I no, no té per què haver-hi sempre gelosia entre nosaltres. Poden tenir diferències, però sempre acaben acompanyant-se l’una a l’altra en els moments més complicats, o màgics, o bonics. A la tercera temporada, Keeley li parlava a Rebecca sobre la filtració del seu vídeo sexual perquè sabia que la seva millor amiga no la jutjaria".Com ha anat succeint des de finals de la primera temporada, l’amistat de Keeley i Rebecca és una càlida constant. "Encara és estrany veure a la televisió dues dones que s’adoren mútuament", ens recorda Temple. "I no, no té per què haver-hi sempre gelosia entre dues de nosaltres. Poden tenir diferències, però sempre acaben acompanyant-se l’una a l’altra en els moments més complicats, o màgics, o bells. A la tercera temporada, Keeley li parlava a Rebecca sobre la filtració del seu vídeo sexual perquè sabia que la seva millor amiga no la jutjarà".

La vida és millor quan un és amable, sense que importi si els altres ho són o no. És més fàcil agafar el son. "David Byrne parla últimament de com l’amabilitat és el nou punk", assenyala Jeremy Swift al costat de les seves companyes i amigues. "És un terme que no veiem com a radical, però avui dia certament ho és. I l’amabilitat és una cosa activa, no passiva. Es tracta de lluitar cap endavant, no de retrocedir".La vida és millor quan un és amable, sense importar si els altres ho són o no. És més fàcil agafar el son. "David Byrne parla últimament de com l’amabilitat és el nou punk", assenyala Jeremy Swift al costat de les seves companyes i amigues. "És un terme que no veiem com a radical, però avui dia certament ho és. I l’amabilitat és una cosa activa, no passiva. Es mira de lluitar cap endavant, no de retrocedir".