La nit més boja de Rudolf Nureyev
El 13 d’agost de 1990, Benidorm es va convertir en l’escenari antagònic dels temples de la dansa pels quals va passejar el seu art i la seva llegenda (el Teatre Kírov de Sant Petersburg, la Royal Opera House de Londres o el parisenc Palais Garnier). La ciutat turística va tenir aquella nit l’honor d’acollir Rudolf Nureyev, nascut el 1938 a Irkutsk, antiga URSS, i mort víctima de sida el 1993 a París. Va ser el ballarí de dansa clàssica més gran de la història, hereu de Nijinski i Pavlova, l’home que va formar amb Margot Fonteyn la parella més llegendària de la dansa i el seu últim gran paladí.
El diví Rudolf va recalar en una ciutat poc acostumada a El llac dels cignes i les discoteques i hotels punxaven amb vehemència Ven, Devórame otra vez i La culpa fue del cha cha chá, convertides en les cançons d’aquell agost. Una promotora va anunciar el coreògraf per a la nit del dia 13 a la sala de festes Benidorm Palace, que setmanes abans havia tingut sobre l’escenari una franquícia de The Platters i Moncho Borrajo. A la mateixa sala on giraven Rocío Jurado o Martes y Trece, el més gran va aplegar 800 persones sorpreses per la delicadesa d’un artista que, lluny dels seus millors temps (ja tenia 52 anys), encara era capaç d’executar el seu grand jeté, un salt a gran altura que feia la sensació que Nureyev quedava suspès a l’aire. Va sortir a l’escenari amb 45 minuts de retard. El triomf més que assegurat de Nureyev no va evitar que fes anar de corcoll els promotors, la sala de festes i la discoteca que havia preparat l’àpat posterior. En ple agost, Nureyev va exigir per a ell i el seu equip una planta sencera de l’Hotel Don Pancho. La condició va obligar l’establiment a moure clients a altres allotjaments.
Perquè no sortís res a l’atzar, les condicions del ballarí estipulaven un ajudant personal que parlés anglès i estigués a la seva disposició i amb unes tasques que també s’establien al document: servir el te, tenir sempre preparades tovalloles i mocadors de paper. En suma, un majordom. També demanava un massatgista i un "bon metge". Durant els assajos i l’actuació, el camerino del ballarí havia de disposar de "deu llimones que no estiguin tractades", un ganivet, aigua calenta "sempre", vuit tasses de te, refrescos de cola, cafè, llet i sucre. Tan lluny encara els anys de la paritat i la igualtat de gènere, el contracte del divo incloïa "una senyora [sic] de camerinos que tingui planxa i post de planxar per arreglar els vestits". Així planxava, que jo la vaig veure.
Un àngel, i el Jerry
Quan va acabar l’actuació, els promotors van portar Nureyev a celebrar l’èxit a la discoteca Nabab. El propietari va posar tot el personal a disposició del diví, inclòs un relacions públiques que cada nit es passejava per Nabab empastifat de maquillatge, vestit d’àngel drag, les enormes i brillants ales resplendien com diamants a la llum dels focus. Havent-ne vist de tots colors, l’àngel va captar l’atenció de Nureyev i va acceptar exercir d’intèrpret.
Notícies relacionadesLlavors va aparèixer el Jerry, un jove holandès guapo, alt i atlètic que treballava com a venedor de tiquets i captant públic per a la discoteca. El Jerry ara deu tenir la mateixa edat que Nureyev llavors. Feu comptes. El ballarí va xiuxiuejar alguna cosa a l’àngel i l’àngel la va traduir a l’orella al propietari, i el propietari va parlar a l’orella al Jerry, i el Jerry mirava incrèdul el propietari i després Nureyev, i aquest mirava el Jerry i el Jerry altre cop al propietari, i el propietari als periodistes, i els periodistes a Nureyev, i Nureyev continuava mirant el Jerry i el Jerry al propietari, Nureyev, als periodistes, a l’àngel, el Jerry no podia deixar de mirar a tot arreu, bellugant nerviós el cap d’esquerra a dreta i fent escarafalls, no, no, no, negava el Jerry, que ja no parlava a l’orella de ningú mentre dirigia la seva mirada nerviosa al propietari i després a Nureyev i finalment, altra vegada al propietari. I ara.
Nureyev es va posar dret i va donar la festa per acabada. L’àngel d’ales platejades el va acompanyar a la sortida de la discoteca, on a la llegenda l’esperava un cotxe que va posar rumb a l’hotel. Aquella va ser l’última vegada que el coreògraf va ballar a Espanya. "Vius mentre balles", va dir. Va morir a París el 6 de gener de 1993.
- ‘Fact-checking’ 25 anys de teories de la conspiració (desmentides)
- Eleccions Trump promet 5.000 dòlars per frenar els demòcrates en les legislatives
- Dels controls a la vigilància global
- Trump trenca la tradició presidencial i no serà a NY
- Aniversari d’una tragèdia històrica Els Estats Units redefineixen el seu paper al món al cap de 25 anys de l’11S
