La caixa de ressonància
Concerts contra l’obsessió pel ‘hit’, l’himne i el gran tema
Les residències de Pet Shop Boys a Londres i Berlín, titulades ‘Obscure’ i que passen per alt les seves cançons més populars per aprofundir en els àlbums, són una resposta interessant a l’actual ansietat per consumir èxits i més èxits
Concierto de Pet Shop Boys en el Parc del Forum. /
Ser seguidor d’un artista de gran èxit té els seus desavantatges: els preus pugen, els canals de venda es col·lapsen de nouvinguts al fenomen i l’has de veure en un gran recinte envoltat d’un públic del qual sospites. Però, a més, hi ha conseqüències artístiques, ja que als estadis i a les arenes s’hi va a tocarà els grans èxits i, tot i que alguns artistes obren escletxes en els repertoris per a cançons menys trillades, la piconadora dels ‘hits’ acostuma a ser innegociable.
Per això, saludo amb simpatia la iniciativa de Pet Shop Boys, que, mentre continuen passejant la seva gira ‘Dreamworld’, amb un guió ple d’èxits per donar i vendre, s’han tret de la màniga un concert titulat ‘Obscure’, que ve a ser el seu revers: cançons que mai van ser ‘singles’, ‘album tracks’, rareses de culte. Per ara, ho han escenificat només cinc nits a Londres i quatre més a Berlín. Sales d’aforament mitjà (Electric Ballroom i Huxleys Neue Welt), per a 1.500-1.600 assistents. A 90 euros l’entrada. No és un preu desorbitat.
Em parla d’això el col·lega Luis Moner, periodista musical (de la revista digital ‘Muzikalia’), que ha assistit a una d’aquelles recents nits berlineses. Destaca d’aquests concerts «l’absència de la jerarquització habitual de les estrelles», ja que es tracta d’«una sala petita, amb proximitat, sense separacions, ni zones ‘golden circle’». L’envejo esportivament per haver escoltat en viu temes com ‘The theatre’, ‘To faith the truth’ i aquella adorable balada anomenada ‘Your funny uncle’ (i que, segons m’explica Neil Tennant va cantar sol al teclat).
Notícies relacionadesEls macroconcerts generen una fricció entre el que el públic mitjà desitja sentir i els desitjos dels ‘connaisseurs’, i molt pocs artistes accepten baixar un esglaó per cuidar el nucli dur dels seus seguidors a costa de recaptar menys. Recordo David Bowie quan, el 1995, va ignorar els seus èxits en la gira ‘Outside’. «El ‘tour’ de les cares B», va titular la sempre sarcàstica premsa britànica. Doncs vaig ser llavors al Wembley Arena i ho vaig gaudir tant o més que si hagués recorregut al catàleg canònic.
Avui hi ha símptomes que els molt fans d’un artista s’estan atipant de veure’s engolits per una dinàmica que els supera, del ritual massiu, de la necessitat histèrica de participar de fites i himnes que ja han escoltat mil vegades. Hi ha un camp interessant per recórrer, tot i que no tots els artistes s’ho poden permetre, només els que, com Pet Shop Boys, tenen material per consumar un gran concert sense que ningú hi trobi a faltar ‘West end girls’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
