Irresistible ‘sabrosura’ cubana

Per tancar la quarta edició, el festival Les Nits Occident se’n va anar als tròpics i va oferir una sessió rica en calories servida per un duo amb pedigrí, Gente de Zona. Cubans de l’est de l’Havana, ubicats a Miami, amb el missatge polític que d’aquest moviment se’n deriva, Alexander Delgado i Randy Malcolm saben com encendre un recinte amb un patró sonor que connecta amb el reggaeton i la música urbana alhora que hereta uns ingredients i una sabrosura propis de la seva estimada illa.

Gente de Zona invoca els seus orígens de barri en el seu nom i la seva biografia, arrelada en el hip-hop havà de dues dècades enrere. Al seu estil se’l va batejar com a cubatón, si bé ara ells practiquen una llatinitat promíscua i mestissa, amb hits que han creuat fronteres. Un és Bailando, que va obrir la seva actuació als jardins de Pedralbes. Arrencada instrumental de formes orgàniques, amb fibra salsera, els dos metalls en primera línia, el doble set de percussions i quatre ballarines, asfaltant el terreny per a aquest número que el 2014 van compartir amb Enrique Iglesias. Fogositat en grau summe: "Quiero estar contigo / Vivir contigo, bailar contigo / Tener contigo una noche loca".

En el tàndem titular hi ha representades les dues ànimes de Gente de Zona: la més melòdica i amorosa, en la veu de Randy Malcolm, i l’empremta del carrer, amb gruix raper, d’Alexander Delgado. Aquest va agrair al públic la seva presència, i la seva despesa: "De ben segur que són els únics a qui els queden diners a Barcelona", va apuntar sibil·linament. Tot i que van dir que es podrien quedar a viure aquí, el seu lloc és a ultramar, com van il·lustrar en l’homenatge a la seva ciutat d’adopció, Háblame de Miami, pur hedonisme: "Dónde están las mamis / Hoy vamos a beber hasta amanecer / Hoy me voy de party".

Hi va haver missatges de condolença "a la gent de Veneçuela" i felicitacions pel Mundial a cavall d’un Seven nation army (The White Stripes) en mode "lolo-lolo-lolo-lo". Bastantes banderes de Cuba i al·lusions a "la dictadura", dites com qui no vol la cosa i barrejades amb la tradicional retòrica del galanteig: "¿Hi ha dones solteres per aquí?" .

De l’últim àlbum, Reparto by Gente de Zona (2025), en el qual s’acosten al gènere cubà urbà del reparto, va destacar Rico cantidad, amb les seves veus robustes i una tornada que enganxa. Ja n’estan preparant un altre, van anunciar, del qual van caure dos temes publicats recentment. Se le pasa i Isla viva, aquest últim un elogi electrotropical a diversos enclavaments mundans: Bora Bora, Tulum, Eivissa.

Èxits com Traidora i Te duele van sacsejar de valent les grades, però, per si no n’hi hagués prou, la seva versió de Macarena, de Los del Río, va acabar de posar el lloc del revés, amb noies i nenes pujant a l’escenari per emular la coreografia. Però Gente de Zona no van deixar de fer les coses, com dirien Orishas, "a l’estil cubà", homenatjant Celia Cruz en el camí que va conduir a La gozadera, el seu duet amb Marc Anthony, clímax de la nit més calenta de Les Nits.

Gente de Zona

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

Les Nits Occident

Jardins de Pedralbes. 21/07/23