Memòria, diàlegs i aventura

Per commemorar el seu 50è aniversari, el Grec va mirar cap enrere, però només una mica, i no tant per aturar-se en el passat, sinó per treure conclusions sobre la seva funció històrica en l’encreuament de cultures que dona caràcter a Barcelona, i projectar aquesta idea cap al futur. Va ser un treball d’orfebreria, el del concert Cançons del Grec. 50 anys de música, ponts i mestissatge (coproducció amb TRESC en col·laboració amb el Taller de Músics), que ahir a la nit ens va portar de viatge al Teatre Grec.

Si hi ha una artista amb pedigrí en aquest camp és Maria del Mar Bonet, i la seva Merhaba, adaptació del turc Zülfü Livaneli, que va obrir la sessió amb el seu missatge de benvinguda. La van recolzar la guitarra de Borja Penalba i la percussió d’Antonio Sánchez. La mallorquina va elogiar el Grec perquè "fa que les persones estimin una mica més aquesta ciutat", abans de dirigir la mirada als valencians, sacsejats per la dana, en l’acusatòria S’aigo no i convidar a l’aventura marinera a Digues amic, acostament a Ramon Llull a través de Jacint Verdaguer.

Mayte Martín va acudir als seus Tatuajes, a través dels quals va brindar un exquisit diàleg amb Cuba a El breve espacio en que no estás, de Pablo Milanés, acompanyada per piano, contrabaix i percussió. Va rebaixar el to cap als mínims expressius cantant Jacques Brel i José María Cano, amb només una ombra de teatralitat, per alçar-se després en la peça argentina Porque vas a venir (de Carmen Guzmán i Amanda Velazco), en una interpretació memorable, en el punt just de tècnica i sentiment.

Un grup d’instrumentistes i coristes, una vintena llarga, va posar l’aliment perquè Rosa Zaragoza rescatés un cant judeocatalà del segle XV (Cantem una cançó ), camí de l’ofrena a la nova cançó de Meritxell Gené (Vaixell de Grècia), de Llach, i Borja Penalba (Amanda, Víctor Jara via Raimon). I certes maneres flamenques es van colar amb Estrella Morente, que, vestida amb un teatral vestit vermell, va maleir la guerra amb contundència a Lisístrata i va evocar el seu pare entre els sentits versos a cappella d’En un sueño viniste .

En el camí cap al futur, el folklore i l’eco del passat van ressorgir amb noves idees de la mà de Lucía Fumero, amb un format de cambra i arrel a Del amor, i un cor i una trompeta jazzie (d’Alba Careta) a La muerte despierta. I amb Tarta Relena, que van acoblar les seves veus en honor a les dones paixtu, de l’Afganistan ( El suïcidi i el cant ), camí del tancament col·lectiu a De cançons com aquesta. Peça aquesta de la directora artística del concert, Cristina López Gómez, orgànica i electrònica, que va culminar el viatge i va tenir gust al seu torn de nou punt de partida.

Notícies relacionades

Les cançons de Taylor Swift desapareixen dels vídeos de Donald Trump i la Casa Blanca

Sam Neill tindrà un paper pòstum a ‘The Legend of Zelda’

‘Cançons del Grec. 50 anys de música...’

Teatre Grec 20/07/2026