Les sales pateixen, però el públic no és l’enemic

Malgrat la festivalització regnant, les sales catalanes anaven donant números favorables després del lapsus pandèmic. Fins ara: el 2025, el nombre d’assistents va baixar un 4% i la facturació, un 10%. I el pitjor és que això va passar havent augmentat en un 13% el nombre de concerts. És a dir, més esforç per programar i menys públic i menys caixa. Són xifres de l’Anuari de la Música 2026, editat per Enderrock i ARC (l’associació de representants, promotors i mànagers) i exposat aquests dies.

La mitjana d’assistència per bolo va baixar de 500 a 428, i la caiguda se centra a Barcelona, amb un descens de públic del 5%, perquè que a la resta de Catalunya va pujar un 5%. A la capital hi ha molta més oferta macro, és clar. I mirant sala a sala, veiem que Razzmatazz va acollir un 11% més de concerts, que li van servir per atraure només un 1% més de públic, però pitjor va ser el cas de l’Apolo, que va programar un 3% més i va caure un 12% en el volum d’assistents. Per estudiar-ho. Però estem a favor de les bones notícies (tot i que donin menys clickbait) i el Club Sauvage, l’ex-Sidecar, contradient alguns crits alarmistes, va recuperar la velocitat de creuer acollint concerts, si bé els seus 11.312 assistents queden per sota dels 12.476 de l’any 2023, abans que passés part del 2024 tancat per obres.

Sí, els clubs van a contracorrent. Creix l’associació mental de música en viu a esdeveniment gegant, i l’anuari ens recorda que els escenaris petits i mitjans depenen d’un ingredient aliè a l’encert programador: el 43% dels seus ingressos va venir de la despesa a les barres. S’entén (i celebra) la iniciativa del cicle Directes Estrella Damm, en aliança amb l’Asacc, que organitzarà 45 concerts en 45 sales de Catalunya. Subministra aliment al món musical (i mou el focus), com, d’una altra manera, aquesta anunciada ajuda municipal d’un milió d’euros als locals més petits.

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

Però, tot i que la queixa estigui a flor de pell en el sector, no és el millor aliat de les sales: ningú s’apunta a un món percebut com a declinant, o que li faci pena, i renyar la ciutadania perquè no fa el correcte no és la millor de les idees.

S’ha de parlar del concert en un club com d’un acte refrescant i alliberador davant el maleït FOMO, deslligar-lo de la pressió social i de les xarxes, realçar la vivència musical concentrada que representa, transmetre que és allà on es poden fer els descobriments (abans que esclatin). Sí, hi ha un públic latent gegant allà fora, i les sales no l’han de veure com l’enemic.