¿Què farem sense el sentit comú d’Alsina?

Un cansament comprensible

El prime time de la ràdio a Espanya és tan bonic com sacrificat. Els magazins del matí són un dels formats que mantenen una influència més gran en el panorama mediàtic. Però exigeixen als seus conductors pegar-se una matinada que els inhabilita per a la vida familiar i social després de les vuit de la tarda anterior. Si a sobre volen saber del que parlen a les vuit del matí, això els obliga a dormir poc i estudiar molt. Perquè els matins radiofònics són un trapezi sense xarxa, qualsevol dels que els condueixen no hi ha guió que els cobreixi la ignorància quan la tenen. I la ignorància és un dels camins més segurs per a la manipulació. De manera que no vull imaginar-me a quina hora s’havia d’aixecar Alsina per poder tenir llest a les vuit un monòleg allunyat dels argumentaris difosos pels polaritzadors d’un o un altre signe. Tot això fa perfectament comprensible que Alsina s’hagi cansat i passi a la franja de mig matí. Als oients ens fastigueja i a alguns polítics els ha d’alleujar. Però això no és prou motiu per elaborar una teoria conspiradora tan a la manera del potatge madrileny. Els relleus poden ser simplement el fruit de la maduració d’un projecte periodístic com ha passat recentment en aquest mateix diari. Com que Alsina no se’n va, canvia d’hora. I el seu llegat continua.

Revolta en els matins radiofònics

La sortida d’Alsina dels matins d’Onda Cero coincideix la temporada vinent amb l’eixida de qui ha sigut líder en aquesta franja horària des de Cadena SER, Àngels Barceló, que també marxa cansada però d’altres coses en un altre context. Les veus professionals, però previsibles, són més fàcils de substituir. Aimar Bretos i Sara Canals sabran sintonitzar millor amb un moment de canvi en el cicle polític espanyol i no de resiliència. Les apostes de la ràdio, a diferència de les de la televisió, són a mitjà i llarg termini, de manera que el que ara acaba ve del darrere i el que comença al setembre es prolongarà en el mitjà termini. Veurem què passa quan Feijóo arribi al poder amb qui li han volgut marcar el pas des de la Cope o des d’EsRadio. Ni Carlos Herrera ni Federico Jiménez Losantos canviaran fàcilment de dinàmica polaritzadora, i als governs no solen interessar-los aquest tipus de dinàmiques. Ja els va passar amb Rajoy. Els de Pedro Sánchez han sigut una excepció ja que tot els sembla poc quan es tracta d’enervar els ànims contra l’extrema dreta.

Notícies relacionades

La nit que Ava Gardner va ser expulsada del Ritz: ¿Realment va orinar a la catifa de l’hotel més luxós de Madrid?

Brad Pitt va tornar a beure després de set anys sobri

Més orfandat del periodisme

En tot cas, la sortida de Carlos Alsina d’aquesta primera franja horària no és en si mateix una bona notícia per al periodisme. Segur que Rafa Latorre tracta d’amarrar aquesta audiència que cercava en Alsina el sentit comú del dia, però necessitarà una corba d’aprenentatge, com tothom. I ho haurà de fer en un context de més polarització que el que va coincidir amb els inicis d’Alsina. Així que a l’espera que passi el millor, el periodisme que prova de sintonitzar amb el sentit comú de la gent, que és la seva obligació, es queda una mica més orfe de referents a partir del mes de setembre. L’únic consol que ens alleuja ara és que el cansament pot remetre amb el pas del temps. Les marxes per altres causes són menys reversibles. Desitgem, doncs, a Alsina un molt bon descans perquè serà el millor esperó perquè en algun moment torni el sentit comú. El necessitem.