Richard Gere i la cançó de sempre

Les Mamarazzis hem rebut missatges sobre les primeres imatges que han aparegut de la nova pel·lícula de Richard Gere. Ho entenem perfectament perquè els que ens seguiu sabeu que fa anys que qüestionem la manera com el cine i la premsa del cor hem contribuït a romantitzar relacions marcades per diferències evidents d’edat, de poder, d’influència i d’experiència. Així que era inevitable que ens preguntéssiu que en pensàvem.

Aquests dies es roda a Nova York Asymmetry, l’adaptació de la novel·la de Lisa Halliday. Gere interpreta un escriptor de fama mundial que inicia una relació amb una jove assistent editorial interpretada per Diana Silvers. Ell té 76 anys. Ella, 28. D’entrada, tot malament, tot i que teníem l’esperança que l’enfocament fos el correcte. Però no. Mirant a Instagram o als mitjans que han publicat les primeres imatges, hi ha una frase que es repeteix: "L’amor no té edat". ¡Quina llauna!

Ja ho va explicar Laura Escanes. Que no tingui edat vol dir que et pots enamorar a qualsevol edat, però no el rotllo aquest de senyors grans buscant jovenetes. Ningú sembla massa interessat a explicar de què va realment la pel·lícula, sinó que l’important és que Richard Gere torna a enamorar-se d’una dona molt més jove i, pel que sembla, això continua sent una notícia fantàstica. Les fotos, a més, no ajuden a pensar el contrari, ja que tot són passejades per Central Park, converses en un banc, mirades còmplices i somriures entremaliats.

Asymmetry no va d’un jubilat i una postadolescent que s’enamoren bojament. Lisa Halliday va escriure una novel·la sobre les relacions marcades pel poder. L’Ezra, el personatge que interpreta Gere, no és només un home gran; és un escriptor admirat mundialment, d’enorme influència en el mateix univers en què l’Alice mira d’obrir-se camí. Al llibre, la diferència no és un detall romàntic; és precisament part del conflicte. I, pel que hem pogut llegir, aquesta asimetria no està només en l’edat, sinó també en com funciona la relació. És ell qui decideix quan es veuen, on, quan desapareix durant setmanes, quin oci comparteixen... És ell qui marca el ritme mentre l’Alice espera i adapta la seva vida a un home que ja té la seva ben organitzada. La novel·la obliga el lector a preguntar-se si una relació pot ser igualitària quan una de les dues persones concentra més influència, més experiència, més reconeixement i més poder que l’altra.

Altres noms al cartell

Notícies relacionades

‘Don’ Emilio Lledó, el professor feliç

Entre la ciència i la commoció

Imaginem la mateixa pel·lícula i les mateixes fotos "robades". Canviem els noms del cartell: Richard Gere passa a ser Meryl Streep, i Diana Silvers es converteix en Jacob Elordi. O Glenn Close compartint pla amb Paul Mescal ¿De debò algú es creurà que els titulars se centrarien el fet que "l’amor no té edat"? ¿O llegiríem si és creïble, si ella no és massa gran o si Hollywood ha perdut definitivament el seny?

També toca fer autocrítica. La premsa del cor, de la qual formem part, ha comprat aquesta cançó massa vegades. Hem explicat la història de l’empresari madur que recuperava la il·lusió al costat d’una noia d’uns vint anys, de l’actor veterà que trobava de nou l’amor o del milionari a qui una dona molt més jove canviava la vida. No hem vist Asymmetry i si respecta l’esperit de la novel·la tot apunta que plantejarà moltes més preguntes de les que deixa entreveure la campanya promocional. Així que aquestes primeres fotos de la pel·li, vist això, ens fan més pena que alegria.