Pratchett i Adams, els clàssics del gènere

Tot i que hàgim d’incloure Kurt Vonnegut (sobretot, ell), Jasper Fforde i Christopher Moore en l’elenc dels mestres de l’humor i la ciència-ficció, no hi ha dubte que el gènere té dos grans mestres: Terry Pratchett, amb el seu Discmón, i Douglas Adams, amb la Guia galàctica per a autoestopistes. Tots dos van demostrar que, malgrat les reticències del món, "els lectors —opina Grady Hendrix— accepten perfectament aquesta barreja".

"En el cas de Douglas Adams, per exemple, el seu públic connectava amb ell perquè escrivia ciència-ficció, que era el gènere que els agradava, però a més era extraordinàriament enginyós. I molts dels seus lectors ereninformàtics, enginyers, aficionats a la tecnologia, gent molt curiosa intel·lectualment. I llavors arribava l’humor. La idea que la Terra no sigui més que un ordinador gegant... O que es pugui respondre al sentit de la vida però el problema és no haver fet la pregunta correcta. Són ocurrències divertidíssimes, però també extraordinàriament intel·ligents. Crec que és precisament això el que fascinava els seus lectors".

Notícies relacionades

Brad Pitt va tornar a beure després de set anys sobri

Alta xarcuteria de tonyina en un oasi de tarongers

Sàtira afilada

Aquest humor basat en jocs de paraules que de sobte acaben revelant absurds i llançant veritats com punys sempre ha tingut el seu públic. "L’interessant – intervé Dinniman – és quan algú riu i, uns minuts després, comença a pensar en allò que li va fer gràcia. Terry Pratchett era un autèntic mestre en això. Plantejava una situació divertidíssima i, quan t’aturaves a reflexionar, comprenies fins a quin punt era absurda... i fins a quin punt passava exactament igual en el món real. Douglas Adams i Terry Pratchett continuen sent tan importants precisament perquè utilitzaven l’humor com una sàtira molt afilada de la realitat. Estic convençut que d’aquí cent anys la gent continuarà parlant-ne". n