‘Matabots’, 007 paranormals i alienígenes d’allò més bufons

Hi ha alguns títols d’aparició o reaparició recent que amplien el menú on triar. John Scalzi utilitza també el comodí infal·lible del gat en el seu últim llibre, Villano en prácticas. És una sàtira en què un hereu desinformat i improbable descobreix que la distància entre les grans corporacions i les organitzacions tipus Spectra és tènue, i que en aquesta frontera s’hi poden moure gats intel·ligents modificats genèticament (i dofins sindicalitzats i emprenyats). Matabot, l’adaptació d’Apple TV de les novel·les de Martha Wells, ha impulsat la reedició d’aquesta sèrie de novel·les breus, els Diaris de Matabot, iniciada però interrompuda i recuperada ara per Hidra en castellà i Duna en català. El principal recurs humorístic és la veu interior d’un androide de seguretat que va ser humà i que redescobreix aquesta humanitat a través de l’addicció als culebrons.

Una altra recuperació de mèrit és la de Los expedientes de La Lavandería, de Charles Stross: James Bond més Lovecraft. Una agència secreta del Regne Unit ha d’evitar que els horrors d’altres dimensions arribin al nostre món quan uns cultistes eixelebrats volen obrir-los la porta. Després d’un llarg hiat, Insólita llança el tercer llibre d’aquesta sèrie, El Memorando Fuller. I, finalment, l’humor feel good que inspira Andy Weir en la seva novel·la —ara adaptada al cinema— de primer contacte alienígena, Projecte Hail Mary (Nova / Mai Més). No s’havia vist un alienígena tan bufó des d’ET.