Innocència conservada amb meravella

Fa 30 anys que va veure la llum If you’re feeling sinister, el segon àlbum de Belle and Sebastian (llançat només cinc mesos després que el primer), una obra que va despuntar amb el seu assortiment de delícies pop d’esplèndides tonades i una narrativa que deixava anar senyals d’innocència sense ser beneita. El grup de Glasgow no ha deixat de llançar discos des d’aleshores, però entenem que guarda, i perdonin el factor cursi, un lloc al seu cor per a aquesta obra del 1996, que va recórrer íntegrament aquest divendres al Poble Espanyol.

Són molts els que es van aferrar a l’àlbum, tant en el seu moment com més endavant, com si fos un cofre del tresor d’aquell tendre indie pop, i això explica la bona entrada registrada en aquesta cita del Barts Festival. El públic es va poder delectar amb un repertori que continua fluint amb facilitat i encant, que aborda temes seriosos des d’una certa puresa juvenil i retrata els personatges sense jutjar-los. Les cançons van sonar enriquides pels arranjaments i per la incorporació de dos músics més al septet titular, amb les trames de violoncel des de la inicial The Stars of Track and Field i les intervencions d’harmònica a Me and the Major.

Les seves estrofes ens van parlar d’aquells sentiments que als anys noranta encara no s’etiquetaven de tòxics (Seeing Other People) i de tota una galeria d’ídols culturals (Like Dylan in the Movies). Amb The Fox in the Snow, el públic es va poder arraulir en una mena de cançó de bressol, amb un gir melòdic digne dels Carpenters. Al capdavant hi havia Stuart Murdoch: xerraire, seductor, exultant, saltant de la guitarra al teclat. Va interpretar amb pulcritud la dinàmica Get Me Away from Here, I’m Dying i la incursió més filosòfica del repertori, la peça titular, amb les seves cavil·lacions sobre l’espiritualitat i la culpa. Els ecos de jangle pop van ressonar a Mayfly, abans d’arribar a Judy and the Dream of Horses, amb la mirada posada en aquests cavalls desbocats que simbolitzen la fantasia i l’ambició.

En la segona part, o llarg bis, hi va haver una mica de tot, començant per la guitarrera Another sunnny day i seguint amb els vestigis de folk de Piazza, New York catcher. La violinista Sarah Martin va tenir la seva escena de focus cantant Little Lou i va ser el tercer l’àlbum el que va aportar la cançó que va subministrar més felicitat, la titular, The boy with the arab strap, evocadora de cert ambient hedonista (i de les seves ombres) de l’indie dels noranta (i d’un amic de Murdoch, Aidan Moffat, del grup Arab Strap). L’escenari es va omplir de públic, una trentena d’espontanis, que va continuar allà ballant bojament a I want the world to stop, i el grup va afegir un bis forçat, Sleep the clock around, tot això en una imatge final que va associar Belle and Sebastian amb certa idea de felicitat.

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

‘Belle and Sebastian’

Barts Festival / Poble Espanyol 17/07/2026