Caràcter i destí

Si aquestes paraules les manté avui el mateix magistrat del Suprem que les va pronunciar fa dos mesos i pot fer-les complir, la judicialització del conat d’independència de Catalunya va camí del patíbul. Però no perquè els polítics catalans fessin bé el que van prometre i van frustrar, sinó perquè van negociar políticament girar full després del drama, la fugida, la presó i els indults, pactant una llei que feia de la necessitat virtut i obligava a l’oblit. I aquesta llei és acceptable en l’àmbit europeu.

L’exigència de superació del conflicte, que continua tensant les costures dels poders de l’Estat, conviu actualment amb la recuperació de la propaganda formant una idea central que amaga una àmplia varietat de matisos.

El comú denominador és el compartit per les forces parlamentàries que van avalar la norma que va potenciar l’enfrontament polític i judicial que es manté. A la retina, l’apriorisme de jutges togats protestant a les portes dels jutjats per un text que no havien llegit perquè no estava redactat. També el recel dels que havent d’aplicar la disposició, però veient desautoritzada la seva sentència, han utilitzat totes les martingales possibles per retardar-ne l’aplicació. I s’ha de veure que això no segueixi. I en tercer lloc, però no per això fútil, hi ha la cascada de declaracions de contundent il·legalitat de tots aquells polítics més precipitats a demostrar la seva ignorància que a prodigar la seva prudència.

Però les diferents tonalitats dels coincidents en la celebració redueixen la unitat a puntual coincidència. El Govern, per intentar recuperar el suport de Junts i aquests, confonent deliberadament l’aval a l’amnistia amb el suport a la independència.

Així doncs, el marcat pel TJUE ve a ser com el temps d’hidratació que ha imposat la FIFA en el Mundial. Moment de recuperació de forces, revisió de tàctiques i molta publicitat per seguir amb la competició, fet que allarga alhora la durada del partit. El polèmic cooling break reconvertit en el parón per Lionel Andrés Messi Cuccittini (Rosario, Argentina, 24 de juny del 1987).

Notícies relacionades

‘Don’ Emilio Lledó, el professor feliç

Entre la ciència i la commoció

Comportament intel·ligent

Sigui el que sigui el resultat de la final, ningú discutirà que la gran figura del Mundial ha sigut ell. Les xifres que revaliden la seva figura com la del millor jugador del món per les seves assistències se sumen a una estadística desbordant, acumulada durant una carrera que el manté fresc i en actiu, com si els anys no l’acostessin als 40. Però a més hi ha la personalitat d’un home parc en paraules, però d’intel·ligent comportament. El fill que al camp aparca l’ansietat provocada per l’estat de salut del pare, hospitalitzat a milers de quilòmetres. El discret professional que va optar per callar i manté el seu silenci sobre el president que el va enganyar, va acomiadar i va repetint que li retrà l’homenatge que no arriba. El pare que insisteix als seus fills sobre la necessitat d’estudiar i ser bones persones. El noi que destil·lava sensibilitat en aquella fotografia de fa 18 anys per a un calendari solidari, banyant un nadó de nom Lamine Yamal. Qui ahir li provocava el més dolç dels somriures, avui l’espera al camp. Tots dos van saber sembrar un caràcter i tots dos han collit un destí.