Mirada serena a la pobresa

Rere de cada estadística sobre els índexs de pobresa hi ha històries com la que explica Omaha, una pel·lícula depriment però alhora captivadora. Un home trencat per la recent mort de la seva dona, desesperat per la seva situació, posa els seus dos nens i el gos en un cotxe pràcticament amb el que porta i deixa casa seva per no tornar-hi mai. Durant el viatge, prova de nodrir les criatures amb records amables mentre pren decisions que ells no entenen i intenta també, tot i que amb poc èxit, amagar-los l’evidència que una cosa traumàtica està a punt de passar.

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

El director Cole Webley es pren el seu temps per anar augmentant el voltatge emocional del relat mentre l’acosta a una conclusió que és previsible, perquè és inevitable, però, així i tot, fa molt de mal. Mentrestant, s’ocupa menys de plantejar esdeveniments narratius de relleu que no pas d’observar detalls només en aparença petits, capturar les textures i atmosferes d’una terra inclement, i caçar en primer pla silencis que delaten desconcert i molta por. Tot i que la seva recerca del lirisme per moments es percep una mica formulària, desdenya altres afectacions com l’excés dramàtic i el miserabilisme –de fet, fins i tot es permet suggerir un tènue indici d’esperança–, i pràcticament fins al final evita fer sociologia. S’estima més deixar constància, de manera tan concisa i continguda com rotunda, de la vergonya, el penediment, els dilemes extrems i l’agonia que la fallida econòmica provoca.

‘Omaha’ Cole Webley (Estrena: 17/7/26)